Altres

Primera gran presa de contacte

Com hem trobat a faltar aquests grans músics, les seves cançons..., i les reflexions d'en Fly!

“Ha estat una magnífica pri­mera presa de con­tacte”, va dir Cris Jua­nico per cloure el pri­mer con­cert de Ja T'ho Diré, diven­dres a La Mirona. El públic que omplia la sala sal­tenca va estar abso­lu­ta­ment d'acord amb les parau­les de Jua­nico, després de dues hores de viatge musi­cal i emo­ci­o­nal a un pas­sat que va demos­trar estar molt viu, sobre­tot en la memòria dels fans. Van ser 23 cançons selec­ci­o­na­des acu­ra­da­ment, amb una impor­tant presència del seu últim gran disc d'estudi, Un ram de locura (1997), que va apor­tar nou cançons al reper­tori, sobre­tot en el pri­mer tram del con­cert. El segon disc més repre­sen­tat va ser Movi­ments sal­vat­ges (1995), con­si­de­rat per molts la seva obra mes­tra, amb sis temes repar­tits al llarg de la nit, i fins i tot van sonar qua­tre cançons de Dos o tres (1993), vist en el seu moment com un disc de tran­sició, però que va tenir l'honor d'obrir el con­cert amb Hi ha color. En canvi, la seva memo­ra­ble pri­mera època, la de les maque­tes illen­ques i el vita­lista Es blau és fes­ter (1991), va que­dar rela­ti­va­ment poc repre­sen­tada, també amb qua­tre cançons, con­cen­tra­des majo­ritària­ment en els bisos, per aca­bar el con­cert amb El último ver­dugo. “Cada vegada n'hi ha més, de bot­xins, sur­ten com bolets”, van dir per intro­duir l'única cançó en cas­tellà que els con­ti­nuen recla­mant els segui­dors de sem­pre.

La nit havia començat amb llar­gues cues per acce­dir La Mirona, que van pro­vo­car que el grup sortís a l'esce­nari amb més de 20 minuts de retard. A l'exte­rior hi havia un d'aquests pho­to­calls que s'estan posant tan de moda, on et podies foto­gra­fiar amb uns car­te­llets on apa­rei­xien títols de cançons del grup. “Només espe­rem que el cor no ens surti per la boca”, va dir Jua­nico com a pròleg de la segona cançó, Tu sí que en saps, fent conya sobre l'estat de forma del grup després de deu anys d'hiber­nació. Sal i dolçura, Res no es mou i Per a tu –pre­ce­dida per una salu­tació a la gent vin­guda expres­sa­ment de Menorca– van anar segui­des de La mar i Pla­ne­tes trans­pa­rents.

M'allu­nyaré va obrir un bloc acústic, amb els músics asse­guts i un emo­ci­o­nant record a dues per­so­nes impor­tants en la història del grup i des­a­pa­re­gu­des massa d'hora, Jordi Coll i Jordi Mas­fer­rer Nino. “Ells estan aquí amb nal­tros avui”, van dir, men­tre l'esce­nari estava pre­si­dit per dues imat­ges dels dos amics. Els dar­rers dies d'hivern i un espe­radíssim Si véns –que va anar pujant el ritme al final, per aca­bar amb tot el públic can­tant Damunt d'aquesta roca– van donar pas a Aro­mes de roques, que va cloure la part acústica.

Després d'una rei­vin­di­cació de la uni­tat de la llen­gua (“Nosal­tres no par­lem lapao ni balear, tenim molt clar que podem par­lar, xer­rar o rallar”), Suspès en l'aire va mar­car ja un to més con­tun­dent i gui­tar­rer –tres i, fins i tot, qua­tre gui­tar­res en escena, amb la incor­po­ració del mallorquí Toni Pas­tor (Fora des Sem­brat)–, pas­sant per L'uni­vers i Serà joliu, abans de tan­car ofi­ci­al­ment el con­cert amb Tenc es cor calent. En la pri­mera tanda de bisos, ja amb el públic en ebu­llició, van sonar Ei, Joan!, Quan jo te toc, tu te fons, Mirall màgic i Així i tot. I després de fer-se una foto amb el públic al dar­rere, que ja està pen­jada al seu Face­book (“Quan vam mar­xar, fa 10 anys, no hi havia inter­net”), els Jatu van com­ple­tar una nit màgica amb el rock'n'roll de Joan Bar­rina i El último ver­dugo. Com hem tro­bat a fal­tar aquests grans músics, les seves cançons..., i les refle­xi­ons d'en Fly!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.