Arriba de nou la calor, ni que sigui en hores puntuals del dia o en jornades alternes, i amb el canvi de temps arriba també la imatge dels homes que transiten pel carrer amb el tors nu. En quatre dies, quan les temperatures es disparin definitivament cap amunt, els mascles sense samarreta tornaran a ser una de les plagues comunes de cada estiu, destacant sobretot l’espècie dels runners, amb mig cos despullat, i la dels turistes, que s’acrediten com a tals pel seu cos cremat i vermell com una gamba. Declarar la guerra als homes sense samarreta no és una qüestió de decòrum o puritanisme, ben els ho asseguro. Ni em resulta més o menys molesta aquesta imatge en funció de si l’interessat té complex d’Adonis o balanceja les seves carns amb alegria. Puc garantir que aquest element m’és absolutament indiferent. El que tracto d’evitar és entrar en un supermercat i agafar els ous o els iogurts a un pam de la seva aixella molla o del seu mugró suat. Que el seu narcisisme, o el seu desvergonyiment, no pot estar per sobre del nostre dret a compartir espais amb persones que militen en el respecte a la resta de la humanitat. Personalment, m’assalta una pregunta cada cop que em creuo amb un d’aquests espècimens: realment els treu la calor desprendre’s d’un tros de roba que pot ser transpirable i que no deu pesar ni un quart de quilo? Que no demano que se sancioni tota aquesta gent, tot i que són moltes les ciutats que han incorporat la sanció a les seves ordenances per mirar de frenar aquesta xacra. Només demano que es freni una mica aquest hàbit que, suposo, guarda relació amb la testosterona, o acabarem trobant homes sense samarreta en una sala de teatre o en un cementiri. Que si tenen tanta calor com per anar mig despullats pel carrer, potser la solució és que es quedin tots ben tancats a casa.