cultura

Contra l'immobilisme

El grup garrotxí de pop-rock Teràpia de Shock publica el seu tercer disc, ‘Que mai no pari', una injecció d'energia 100% optimista amb guitarres, baix i bateria

Tots els mem­bres de Teràpia de Shock tenen for­mació en algun àmbit que pot ser útil per a un grup de rock: en Parés (baix i veus) ha estu­diat dis­seny i s'ha encar­re­gat de la part gràfica del seu ter­cer disc, Que mai no pari (Música Glo­bal); l'espe­ci­a­li­tat d'en Suka (gui­tarra i veus) és el cinema, així que es pot encar­re­gar dels vide­o­clips del grup; en Massa (veu i gui­tarra) té for­mació musi­cal, que sem­pre va bé en aquest negoci, i en Gerard (bate­ria i veus) és advo­cat, que en segons quins moments pot ser l'ele­ment més neces­sari en un grup.

“La nos­tra filo­so­fia és: per fer les coses del grup, qui millor que el mateix grup? Inten­tem fer-ho tot nosal­tres. Per quan­tes menys mans passi el que tu vols fer, més fidel serà al que tu vols fer”, diuen. I Jordi Puig, de Música Glo­bal, con­firma que l'afany auto­ges­ti­o­nari val la pena: “Tot el que ens han entre­gat i pro­po­sat fins ara és collo­nut.” Així que es pot con­fiar ple­na­ment en aquests qua­tre joves gar­rot­xins de les Pre­ses, que ja no són tan joves i que ja tenen una bona experiència acu­mu­lada en set anys tocant per tot Cata­lu­nya, des de l'esce­nari més humil fins al Palau Sant Jordi i el Camp Nou, amb un balanç agre­dolç: “En aquests set anys hem tin­gut mol­tes desil·lusi­ons sobre el món de la música. Val la pena? Pels calés, no, ni per la fama. Ho fas per vocació, perquè t'omple, perquè la música és un sen­ti­ment i ens ho pas­sem bé com a col·legues que fem una cosa que ens agrada. Si fos pels diners, en aquest país hi hau­ria només qua­tre músics comp­tats. Sem­pre toquem molt de peus a terra i, a més, a la nos­tra vida també volem fer altres coses.”

El dis­seny que ha pre­pa­rat en Parés per a Que mai no pari evoca, amb les seves fran­ges bla­ves, blan­ques i ver­me­lles, els antics sobres de cor­reus inter­na­ci­o­nals i també les tra­di­ci­o­nals bar­res que indi­ca­ven les bar­be­ries i que mai no para­ven de vol­tar “com el món”, afe­gei­xen ells. “Les per­so­nes mai no hem de parar d'evo­lu­ci­o­nar. Si parem, tot se n'anirà en orris, també la música.”

La batuta de For­teza

Per gra­var el suc­ces­sor d'Escapa't amb mi (2008) i Tota la nit (2010), Teràpia de Shock ha tin­gut com a pro­duc­tor l'expe­ri­men­tat Micky For­teza (Jarabe de Palo), del qual només saben dir mera­ve­lles. “Ens va donar una lli­ber­tat abso­luta i amb ell hem après una altra manera de gra­var i de cap­tu­rar emo­ci­ons. Tot el que hi ha en aquest disc és la veri­tat.” Les 14 cançons, tri­a­des democràtica­ment per tots qua­tre entre les 30 que havien reu­nit per al disc (“Som un grup i als qua­tre ens ha d'agra­dar tot el que fem”), són majo­ritària­ment rocke­res, però també hi ha un parell de bala­des. De fet, el grup con­ti­nua tocant en directe, amb molt d'orgull, Sense tu, la pri­mera cançó que van escriure i la que els ha donat més èxit, gràcies a Pol­se­res ver­me­lles.

Teràpia de Shock actuarà el 20 de juny a la Fnac de l'Illa, en un con­cert exclu­siu per als que com­prin el disc a la Fnac fins al 15 de juny, que també entra­ran en el sor­teig de qua­tre pas­seigs amb limou­sine amb el grup.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.