cultura

art

El fuster de Dalí treu a la llum la intimitat de l'artista

Una exposició a Cotlliure i una altra al Coll de Roses divulga la col·lecció privada de fotografies de Joan Vehí

L'Espai Mas d'en Dorra reuneix els gravats del pintor sobre les faules de La Fontaine

Un Dalí distès menjant gotims de raïm a la platja del Llané, o navegant amb barca, o prenent el sol al pati de Portlligat o, sorpresa majúscula, fent un petó efusiu a Gala en una de les poques, escassíssimes ocasions en què una tal demostració d'afecte entre la divina parella va poder veure's en públic. El privilegi el va tenir un home humil, el fuster que va treballar per a l'artista durant 35 anys i que va tenir accés així a una privacitat inaccessible per a la majoria dels mortals. Joan Vehí no va ser del tot conscient del valor de les fotografies que va obtenir de Dalí en la intimitat de casa seva, on tenia l'entrada franca, fins que l'any 2004, coincidint amb el centenari de l'artista, algú va fer-li notar l'excepcionalitat del material que posseïa, tan diferent de la posa calculadament excèntrica que exhibia el pintor davant els fotògrafs professionals.

La proximitat és, doncs, el principal mèrit d'aquestes imatges, que Vehí ha anat divulgant en diverses exposicions a Perpinyà, Barcelona i Cadaqués i ara, en una nova selecció, simultàniament al Castell Reial de Cotlliure i al centre enoturístic del mas Coll de Roses, totes dues visitables fins al 15 de setembre. A Cotlliure, Joan Vehí hi ha portat un centenar del miler de fotografies de la seva col·lecció personal, reproduïdes en gran format i que documenten la vida quotidiana de Dalí, com ara el moment en què va signar davant notari l'atermenament de la casa de Portlligat o l'insòlit petó a Gala, però també algunes de les festes que va promoure amb el seu entorn més proper, com ara el recital de guitarra de Manitas de Plata durant el qual Dalí va inundar el públic de plomes d'au, o la famosa cursa de braus de Figueres de 1961 on va presentar-se amb un pa per barret.

Al mas Coll de Roses, una finca envoltada de vinyes als afores de la vila, s'hi exposen una vintena d'imatges, també de gran format (algunes arriben als quatre metres d'amplada), que documenten “el tracte amè que s'havia establert entre l'artista i el seu fuster de confiança”, com explica Pere Maset, comissari de la mostra. Aquest Dalí casolà arrenca amb una fotografia antiga d'autor desconegut, de l'agost de 1932, en què l'artista apareix menjant raïm a la platja i que forma part també de la col·lecció de Vehí, i es complementa amb algunes imatges de sessions públiques ben conegudes com ara la que va protagonitzar a la badia de Roses el 1964, fent veure que arrossegava un helicòpter amb els bigotis.

Un bestiari dalinià

També dedica la primera exposició d'estiu a Dalí l'Espai Mas d'en Dorra, que fins al 14 de juliol presenta Le bestiaire de La Fontaine dalinisé, una dotzena de làmines de punta seca i aiguafort que va crear l'artista inspirant-se en les faules de La Fontaine. La sèrie ha estat cedida per Imaginart Gallery de Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera
ART

El MNAC adquireix una pintura de Tamburini gràcies a una donació de la Godia

BARCELONA

La primera trobada de productors gironins d’arts escèniques serà el 18 de juny

salt
la bisbal d’empordà

Més de 40 espectacles i una aposta pel circ inclusiu en la Fira del Circ al Carrer

LA BISBAL D’EMPORDÀ
Sónar 2024

La IA ens farà la bugada, no les cançons

BARCELONA
Crítica

Aquells que moren quan estimen