El vell i el nou

Els afortunats que vam assistir al concert de dissabte a la nit al Festival de Peralada vam ser testimonis d'un concert memorable, en què el vell i el nou no només van fer exhibició del seu respectiu potencial sinó que junts, en comunió, van demostrar el que es pot assolir amb l'alquímia del jazz.

En primer lloc, va actuar Andrea Motis, la gran revelació del jazz català en els darrers anys, en el mateix escenari que ara fa dos anys la va apadrinar ni més ni menys que Quincy Jones. Ja convertida en una autèntica jazz woman, acompanyada del seu mentor, Joan Chamorro, i tres altres grans músics com són Ignasi Terraza (piano i orgue), Josep Traver (guitarra) i Esteve Pi (bateria), la jove artista va fascinar el públic amb la seva veu prodigiosa tot fent un repàs a diversos estils, del soul al swing passant per la bossa nova. Del seu repertori van destacar sobretot la versió (més revolucionada) del Bésame mucho i l'atreviment d'abordar el You know I'm not good d'Amy Winehouse.

A continuació, va tocar el torn d'un dels clàssics del festival, La Locomotora Negra, una big band en tota regla que, a hores d'ara, ja no té res a descobrir i que va demostrar un cop més que amb la maquinària ben engreixada, com la té, tenen corda per a estona. La veterana agrupació va oferir un espectacle de primer nivell, com sempre, combinant la perfecció tècnica instrumental, la humilitat i el seu humor característic, conduïts pel director i mestre de cerimònies Ricard Gili. Temes de Duke Ellington, Sy Oliver, Lionel Hampton i i algun de composició pròpia van recordar-nos com pot ser de vigoritzador el jazz tocat amb el seu so incomparable. Grans, molt grans.

Al final, a tocar de les dues i mitja d'un concert que estava anunciat que duraria noranta minuts, va arribar el moment més esperat de la nit, quan junts, el vell i el nou, van fusionar-se per regalar-nos tres temes (Bli-blip, Basin street blues i On the sunny side of the street) amb els quals tothom va treure el millor de cadascú. Amb concerts com aquest es fa patent que hi ha present i, sobretot, molt futur en el jazz català.