cultura

Fundació Josep Renau

El precursor de l'IVAM

Els fons del cartellista doblement exiliat van servir de base per a la creació d'una institució que els custodia, però que ha contribuït poc a la difusió de la seua obra

L'entitat que presidix Carles Santos tracta de traure de l'oblit “conscient” a què ha sigut sotmès per part del PP l'artista valencià, que mai va voler posar en el mercat el seu treball

Renau va morir a Berlín sense veure reconegu-da la seua trajectòria mundial

Josep Renau Beren­guer, nas­cut a València el 1907, és un dels artis­tes valen­ci­ans més impor­tants del segle XX. Auto­di­dacte i poli­facètic, fou car­te­llista, dis­se­nya­dor gràfic, mura­lista, autor de pel·lícules gràfiques i, sobre­tot, un extra­or­di­nari foto­mun­ta­dor de relleu inter­na­ci­o­nal. Mal­grat aquest bagatge, Renau és una de les per­so­na­li­tats més mal­trac­ta­des i des­co­ne­gu­des pel gran públic, situ­ació a què ha con­tribuït de forma cab­dal l'oblit cons­ci­ent a què ha sigut sotmès per part de les ins­ti­tu­ci­ons valen­ci­a­nes gover­na­des pel PP i perquè la seua filo­so­fia de vida anava, fins i tot, en con­tra de les avant­guar­des artísti­ques. Con­trari a con­si­de­rar les obres d'art una mer­ca­de­ria, el mate­rial que es con­serva d'ell són els vora 800 ori­gi­nals, la seua bibli­o­teca i el seu arxiu par­ti­cu­lar, que el mateix artista va cedir per cons­ti­tuir el 10 de novem­bre del 1978 la Fun­dació Josep Renau. Espe­rançat pels can­vis polítics que s'albi­ra­ven a l'Estat i al País Valencià, Renau va deci­dir “lle­gar al poble valencià” els seus fons, tal com va anun­ciar en una con­ferència en l'Ate­neu Mer­can­til de València. Però el seu amic l'assa­gista Joan Fus­ter li va reco­ma­nar ser “més con­cret”. “Pepe, el poble valencià no exis­teix, així que caldrà pen­sar en alguna cosa més con­creta”, relata el gerent de la fun­dació, Emili Payà.

El desig de Renau de donar al seu poble de nai­xe­ment una obra per a la qual és difícil esta­blir un preu de mer­cat, però, no es va rea­lit­zar tal com ell va pre­veure. Renau va morir el 1982 a Berlín, on està soter­rat, dece­but perquè els polítics no van com­plir les seues pro­me­ses –entre les quals, la cre­ació d'una escola taller on dipo­si­tar els fons i que fóra la seu de la fun­dació– i sense veure ple­na­ment com­plits els dos objec­tius de l'enti­tat pri­vada: la con­ser­vació i difusió de la seua obra.

Després de pas­sar per un local muni­ci­pal cedit per l'últim alcalde fran­quista de la ciu­tat, el lle­gat de Renau va que­dar-se en l'Ins­ti­tut Valencià d'Art Modern (IVAM). De fet, l'obra del foto­mun­ta­dor va per­me­tre, junt amb el fons de Julio González, la posada en marxa de l'IVAM i que aquest siga una referència inter­na­ci­o­nal en aquest tipus d'art. La fun­dació, amb seu actu­al­ment a l'Octu­bre Cen­tre de Cul­tura Con­tem­porània (OCCC), pro­pi­e­tat d'ACPV, va con­si­de­rar que era el lloc més adi­ent no sols per a la seua con­ser­vació sinó també per a acon­se­guir el segon objec­tiu de difusió.

L'arri­bada del PP al govern de la Gene­ra­li­tat, però, va trun­car la con­se­cució d'aquesta segona meta, ja que, tal com explica Payà, “des d'ales­ho­res es pro­du­eix un menys­preu cap a l'obra de Renau per qüesti­ons ideològiques claríssi­mes”. Les difícils rela­ci­ons amb l'IVAM han conduït la fun­dació, actu­al­ment pre­si­dida pel com­po­si­tor Car­les San­tos, a plan­te­jar-se la pos­si­bi­li­tat de recu­pe­rar els fons per situar-los en la seua seu. “Con­si­de­rem que l'IVAM reu­neix les millors con­di­ci­ons de con­ser­vació pos­si­bles, per això estem satis­fets amb el tre­ball que fa en eixe sen­tit. Això no obs­tant, pen­sem que podria fer-se més per a la difusió de l'obra. Econòmica­ment, ara per ara nosal­tres no podem assu­mir ambdós objec­tius”, diu Payà.

“Guer­nica”

La per­vivència de la fun­dació de qui va ser direc­tor de Belles Arts del pri­mer govern repu­blicà durant la guerra civil espa­nyola, encar­re­gat d'orga­nit­zar el tras­llat de les obres del Museu del Prado a les Tor­res de Ser­rans de València per pro­te­gir-les dels bom­bar­de­jos de les tro­pes fran­quis­tes i ges­ti­o­nar la rea­lit­zació, per part de Pablo Picasso, de la seua obra més famosa, el Guer­nica, ha estat pos­si­ble per les sub­ven­ci­ons i els patro­ci­nis rebuts al llarg dels últims anys. Aques­tes aju­des han permès la rea­lit­zació de l'expo­sició amb motiu del cen­te­nari del seu nai­xe­ment: Josep Renau 1907-1982. Com­promís i cul­tura, orga­nit­zada per la Uni­ver­si­tat de València i la Soci­e­tat Esta­tal de Com­me­mo­ra­ci­ons Cul­tu­rals, i que va viat­jar al pri­mer lloc d'exili del valencià: Mèxic DF. També va ser impor­tant per a la difusió del seu lle­gat l'expo­sició iti­ne­rant Josep Renau foto­mun­ta­dor, rea­lit­zada amb l'Ins­ti­tuto Cer­van­tes i exhi­bida a diver­ses capi­tals euro­pees.

Però Payà en des­taca l'última que s'ha orga­nit­zat al Museu de Wei­mar i que suposa la revisió de l'art produït en el Berlín ori­en­tal. “Després de la cai­guda del mur, l'art comu­nista va ser ama­gat sense tin­dre en compte cri­te­ris d'excel·lència, cas en què es tro­bava fins ara l'obra de Renau, qui no va dei­xar de patir l'exili en tota la seua vida. Nosal­tres estem per a cor­re­gir aquesta errada”, explica Payà.

Fundació Josep Renau

Dels fons llegats per Renau a la fundació, les col·leccions més importants són les següents: col·lecció de cartells de la guerra civil; sèries de portades per a les revistes Estudios, Oro, Nueva Cultura2 i Futuro; sèrie de fotomuntatges Els Deu Manaments; cartells de cinema mexicà; sèrie de fotomuntatges The American Way of Life; sèrie de fotomuntatges Über Deutchsland; cartons i esbossos dels murals de Halle-Neustadt i l'arxiu i la biblioteca personals de l'artista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.