Un nou atac contra la Casablanca

Roland Emme­rich es va avançar molts anys a l'onada de pel·lícules apo­calípti­ques que ens enva­eix actu­al­ment amb Inde­pen­dence day (1996) i ha rein­ci­dit en el gènere d'acció i catàstro­fes amb títols com ara God­zi­lla (1998), El día de mañana (2004) o 2012. Gra­ta­cels i ponts que s'esfon­dren i mul­ti­tuds que moren a causa de cata­clis­mes natu­rals o d'atacs alienígenes for­men part d'una fil­mo­gra­fia que no ha apor­tat gran cosa a l'evo­lució recent del cinema, però que ha arri­bat a mili­ons d'espec­ta­dors. D'ori­gen ale­many, Emme­rich té una espe­cial afició a donar paper a fic­ti­cis pre­si­dents dels EUA (amb un punt d'iro­nia, asse­gura), que tant aga­fen un avió per com­ba­tre extra­ter­res­tres (Inde­pen­dence day) com pre­fe­rei­xen morir sal­vant inno­cents abans de sobre­viure amb els pode­ro­sos en una mena d'arca de Noè (2012).

Tenint en compte els pre­ce­dents, no és estrany que el pre­si­dent nord-ame­ricà de torn (ara encar­nat per Jamie Foxx) formi una estra­nya pare­lla amb un agent secret que aspira a tre­ba­llar a la Casa­blanca (Chan­ning Tatum) per inten­tar sobre­viure a un atac ter­ro­rista con­tra la seu pre­si­den­cial. En la línia de La jun­gla de cris­tal, la pel·lícula mos­tra dos per­so­nat­ges tan­cats en un espai i inten­tant sobre­viure. Inclou molta acció i no té altre objec­tiu, segons Roland Emme­rich, que ofe­rir entre­te­ni­ment pur i sim­ple.