Llibres

NOVEL·LA

jordi capdevila

Crònica d'un assassinat

Tres anys ha dedi­cat Pep Coll a docu­men­tar-se i escriure un minuciós relat novel·lesc sobre els crims de la família de Pep del Vinyes, uns maso­vers de Car­reu, al piri­nenc Pallars Jussà, l'any 1943. Un matri­moni i les seves filles van ser assas­si­nats amb una violència inu­si­tada, fet que va tras­bal­sar la comarca durant anys. Una tragèdia cruel que no sols per­met fer una radi­o­gra­fia dels per­so­nat­ges, el pai­satge i l'època con­creta, sinó reflec­tir l'ànima d'una petita comu­ni­tat col·lec­tiva piri­nenca en uns moments de repressió i depressió gene­ra­des per la Guerra Civil.

Després de cer­car els suma­ris dels dos encau­sats pels fets i com­pro­var que havien des­a­pa­re­gut tots els del jut­jat cor­res­po­nent del 1939 al 1943, l'autor va poder loca­lit­zar diver­sos docu­ments a l'Audiència de Lleida. La premsa de l'època va mini­mit­zar el cas i Pep Coll va haver de treure l'entre­llat dels fets bàsica­ment de con­ver­ses amb “cinc padrins que em van aju­dar molt”. El conei­xe­ment minuciós de la zona i la seva evo­lució li van per­me­tre lli­gar fils i bas­tir la història amb frag­ments de rea­li­tat, molta ficció i la tra­dició oral cap­tada des de petit, ja que el crim havia cap­fi­cat molt la seva infància.

La història està estruc­tu­rada en dinou capítols; cadas­cun és el retrat d'un per­so­natge i la seva impli­cació activa o pas­siva en els fets. No cal dir que els espais dedi­cats als assas­sins i els assas­si­nats ja reflec­tei­xen un món d'enve­ges amb espur­nes de soli­da­ri­tat, de més tene­bres que llums, on la fos­cor de les nits gèlides d'hivern i les pri­va­ci­ons de tota mena podien tras­to­car la raci­o­na­li­tat de les ments més lúcides. Una estampa que pren con­torns més nítids en els capítols dedi­cats als fami­li­ars més direc­tes, als veïns que van viure de prop la tragèdia i a alguna per­sona llu­nyana, com l'amo dels ter­renys, que vivia a Bar­ce­lona. Unes foto­gra­fies en blanc i negre d'alguns dels pro­ta­go­nis­tes, les cases on vivien i el seu entorn, aju­den a com­pren­dre l'abast d'un crim tan san­gui­nari i cruel.

La matança de la família, segons el mateix autor, tin­dria una sem­blança a la d'A sang freda, de Tru­man Capote, però amb una estruc­tura ben dife­ren­ci­ada. La seva con­fi­gu­ració i relat s'acos­ten més a uns fets pro­pers a nosal­tres, novel·lats per Car­les Porta a Tor. Tretze cases i tres morts, del 2005. Els paral·lelis­mes els podem tro­bar en la rudesa de la vida a l'Alt Piri­neu, les mane­res pri­mi­ti­ves i crues dels seus per­so­nat­ges, les enve­ges que nien en parat­ges tan soli­ta­ris i en el fet de bas­tir una història bàsica­ment amb la veu de per­so­nes que la van viure. La diferència bàsica són els cin­quanta anys de distància entre tots dos fets, que va per­me­tre a Car­les Porta acce­dir a les expli­ca­ci­ons de pro­ta­go­nis­tes direc­tes, men­tre que a Pep Coll només l'han aju­dat els tes­ti­mo­nis d'infància de per­so­nes ara ja octo­genàries.

Aquesta cir­cumstància ha permès a Pep Coll afe­gir molta més ficció al relat, cosa que enri­queix la seva lec­tura. Espe­ci­al­ment si es té en compte que el llen­guatge està ple de trets lingüístics del lloc i de l'època, ben prolífics en la seves obres ante­ri­ors i que aju­den a endin­sar-se en l'ànima d'un col·lec­tiu ferit per un medi de vida duríssim.

Ens tro­bem davant la millor novel·la de Coll, que pot­ser hau­ria pogut arro­do­nir amb una estruc­tura amb més intriga i sus­pens per sor­pren­dre el lec­tor, ja que des dels pri­mers capítols s'intu­ei­xen la majo­ria d'enig­mes del relat. Una cir­cumstància, però, que no deva­lua la qua­li­tat intrínseca del con­junt d'una obra que enri­queix la nos­tra lite­ra­tura.

Dos taüts negres i dos de blancs
Pep Coll
Editorial: Proa Barcelona, 2013 Pàgines: 438 Preu: 21 euros
Titolet
Text.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.