presentacions
Nadal defensa un model de polític que defugi consignes
L'exconseller va presentar ahir a Girona el seu llibre de records d'infància ‘Fent tentines per la vida' i una selecció de les seves piulades
Narcís Comadira n'elogia la “prosa sense floritures”
Quan l'editora Izaskun Arretxe va concebre la col·lecció D'On Vinc, d'Ara Llibres, immediatament va demanar a l'amic Josep M. Fonalleras que li concertés una cita amb Joaquim Nadal. Volia demanar-li que fos un dels primers a escriure sobre els seus records d'infantesa i joventut, “amb una mirada neta que permetés recuperar l'imaginari de tota una generació abans no es perdi”. La trobada va ser al Museu d'Història de Catalunya, durant un dinar en el qual l'exconseller només es va comprometre a pensar-hi. Al cap de pocs dies, va ser Nadal qui va citar Arretxe al seu despatx del Parlament per entregar-li seixanta folis, deu més dels que li havien demanat, “escrits durant el cap de setmana llarg del pont de la Puríssima”, va concretar l'autor mateix. Així va néixer, d'un encàrrec que va motivar una immersió intensiva en la memòria personal, Fent tentines per la vida, el llibre dels primers records de l'exalcalde de Girona.
No era la primera vegada que abordava el gènere. Ja havia escrit uns quants papers rememoratius, abans que el seu germà Rafel Nadal, va remarcar, publiqués el seu propi llibre, Quan érem feliços, i en vengués milers d'exemplars. La “recança que es fessin comparacions” va aconsellar-li reservar per a l'entorn privat els seus, en què “no hi ha vocació de novel·lista”, va concedir. El poeta Narcís Comadira, convidat ahir a fer la presentació del llibre a la Fundació Universitat de Girona, va coincidir que el text de Joaquim Nadal pertany més aviat a la crònica, “cosa que no vol dir que hi falti ambició literària”.
De fet, a Comadira, que coneix Nadal de fa molts anys i que va assegurar que el llibre l'havia ajudat a “recordar coses de la pròpia vida que ja havia oblidat”, aquells 60 folis se li han fet curts, i confia que hi haurà un segon volum que permeti assaborir dues de les virtuts que més ha apreciat de l'escriptura de l'historiador: la concisió narrativa i la precisió en les paraules, “una prosa sense floritures” que troba la seva expressió més eficaç, fins i tot “exemplar”, va dir, en els passatges que evoquen l'ambient familiar, l'internat del Collell i els paisatges del mas d'Aiguaviva i la casa de la Fosca, a Palamós: el món de pagès i el mariner, que han contribuït a “afinar la seva percepció de les coses”.
Una ‘eròtica de classe'
En tot cas, Comadira es va preguntar com és que quatre germans d'una mateixa família (Quim, Jaume, Rafel i Pep Nadal, i d'aquest darrer, “el més entremaliat”, va reclamar amb insistència també les memòries) estiguin tocats pel mateix gust pel llenguatge, i va preguntar-se, citant Roland Barthes, si podria tractar-se d'una “eròtica de classe”. En realitat, creu que es tracta d'una “noble ambició de civilització i cultura, en què el llenguatge és l'única taula de salvació que tenim com a classe, com a cultura i com a país”.
En el mateix acte, el filòleg Pep Vila i el periodista Saül Gordillo van presentar una selecció de les “inconfusibles” piulades de Nadal, actualment president de la Taula de Girona pel Dret a Decidir, reunides a Glops de vida, dins els quaderns de bibliòfil Senhal. Nadal va confessar que al principi s'havia resistit a publicar-les, però finalment li van semblar una bona manera de “desmentir el tòpic que els polítics han d'escriure responent a consignes”.
Respecte a Fent tentines per la vida, que va admetre que a ell mateix se li ha fet curt, va comentar que l'exercici de memòria li havia permès redescobrir detalls de la seva pròpia vida que de petit no estava en condicions de percebre, com ara el pes aclaparador de la catedral, tan integrada al paisatge natural dels jocs d'infància, que no en sentia la presència. El món que se'n desprèn corroboraria el que l'escriptor Joaquim Carbó diu també a propòsit de les privacions del temps de la guerra: “Com que passar-ho malament estava tan socialitzat, ens divertíem molt.”