Tomba òrfena

Al cemen­tiri de Canet de Mar, en un espai reser­vat als pan­te­ons, s'hi aixeca prop de l'entrada una estruc­tura funerària sen­zi­lla de pedra que per­tany a la família de l'arqui­tecte moder­nista Lluís Domènech i Mon­ta­ner. A banda i banda, hi ha les tom­bes de l'esposa, Maria Roura, i de dos dels fills, Ricard i Pere. La làpida amb el nom de Lluís Domènech i Mon­ta­ner, però, encapçala un espai buit. Les des­pu­lles del per­so­natge es tro­ben en un nínxol del cemen­tiri de Sant Ger­vasi, on el per­so­natge va ser enter­rat poc després de morir en un hos­pi­tal de Bar­ce­lona l'any 1923. El fet, sor­pre­nent però no des­co­ne­gut pels estu­di­o­sos de l'arqui­tecte, ha tor­nat a l'actu­a­li­tat després que l'Ajun­ta­ment de Canet ha anun­ciat la volun­tat de recu­pe­rar les res­tes de Domènech i Mon­ta­ner. El regi­dor de Cul­tura, Pere Xirau, explica que el procés tot just s'ha enge­gat i que es bus­carà “en tot moment la com­pli­ci­tat de la família”. L'objec­tiu pri­o­ri­tari és poder tras­lla­dar les des­pu­lles –que hau­rien de ser auten­ti­fi­ca­des amb pro­ves d'ADN– l'any que ve, coin­ci­dint amb la càrrega simbòlica que com­por­tarà el 2014 i inci­dint en les pro­fun­des con­vic­ci­ons cata­la­nis­tes de qui, a banda d'arqui­tecte, també va ser un mem­bre des­ta­cat de la Lliga Regi­o­na­lista i va pre­si­dir l'assem­blea que va redac­tar les Bases de Man­resa.

Però, què va moti­var que Domènech i Mon­ta­ner, amb forts lli­gams amb el muni­cipi mares­menc i que hi va viure de forma per­ma­nent quan es va jubi­lar, no fos enter­rat al panteó fami­liar? L'his­to­ri­a­dor i mem­bre del Cen­tre d'Estu­dis Cane­tencs Car­les Sàiz explica que els fets con­vul­sos al país durant la mort de l'arqui­tecte van aca­bar mar­cant el seu destí. “El setem­bre del 1923 s'imposa la dic­ta­dura de Primo de Rivera, i Domènech mor al desem­bre. Era poc reco­ma­na­ble tras­lla­dar el cos a Canet perquè l'enter­ra­ment s'hagués inter­pre­tat com un clam al cata­la­nisme”, exposa. Tot i això, la volun­tat del cre­a­dor del Palau de la Música de des­can­sar a la població sem­blava prou clara. “Al cemen­tiri també hi és enter­rat, en un nínxol a part, el seu fill Lluís, que va morir de ben petit, i la seva mare”, cons­tata Sàiz.