Viure al País musical

Aquesta set­mana Viure al País pro­posa un espe­cial música amb tres repor­tat­ges sobre gèneres molts dife­rents. De juga­dors de sac de gemecs a una evo­cació de Pau Casals, pas­sant per records dis­cogràfics dels anys sei­xanta. Visita guiada amb l'Helena de la sala de con­certs le Por­tail à Rou­let­tes de Sal­ses, una sala de con­cert alter­na­tiu i inde­pen­dent de la qual Helena és co-fun­da­dora. Des de fa 5 anys ja El Por­tail à Rou­let­tes acull grups under­ground de l'esce­nari euro­peu.

El pri­mer dels temes d'aquesta edició tracta de la Pop dels anys sei­xanta era fins fa poc encara el secret millor guar­dat de la dis­co­gra­fia en llen­gua cata­lana. En 1961, la casa de dis­cos bar­ce­lo­nina Edigsa ini­cia un tre­ball d'adap­tació en llen­gua cata­lana dels clàssics del període ie-ie : les cançons de Syl­vie Var­tan, d'Els Beat­les o d'Elvis Pres­ley són ver­si­o­na­des en català, en ple fran­quisme. 50 anys més tard, aquest període musi­cal molt pro­duc­tiu torna a ser de moda i les ree­di­ci­ons en CD dels 45 torns de l'època atre­uen fins i tot els més joves. El rock és pas mort !

Els Salan­cai­res són el segon repor­tatge : ni esco­ce­sos, ni bre­tons aquests músics amb la cor­na­musa són 100% cata­lans. Creat des de fa 5 anys ara, el grup Els Salan­cai­res enca­dena els cur­sos al con­ser­va­tori de Per­pinyà i les sor­ti­des amb la satis­facció de fer reviure el sac de gemecs, aquest ins­tru­ment ros­se­llonès des­a­pa­re­gut al segle XIX amb el con­trapàs i la sar­dana curta.

Final­ment, s'evo­carà la figura de Pau Casals mit­jançant l'impor­tant part de la seua vida que el mes­tre va viure a Prada. Una de les seues nebo­des, l'Enri­queta Casals, que va con­viure amb ell i la seva família durant molts anys i es va casar amb un jove pra­denc Vin­cent Tou­ron i es va que­dar defi­ni­ti­va­ment al Con­flent. Avui té 92 anys i viu a Per­pinyà. Per haver vis­cut al dia a dia amb el cele­bre vio­lon­cel·lista, és sense dubte una de les per­so­nes qui més coneix el mes­tre. Lluny de les bio­gra­fies ofi­ci­als el tes­ti­mo­ni­atge de l'Enri­queta ens dóna a conèixer la cara més intima d'en Pau Casals, el seu «padri­net».