Els 150 anys del Teatre Romea

A Barcelona, el degà dels teatres és el Principal (abans Teatre de la Santa Creu) i també el Liceu, tots dos amb una història emparentada amb la composició lírica. Al darrere, apareix el Teatre Romea que el 18 de novembre vinent celebra els 150 anys d'història. La Fundació Romea ha confeccionat un cartell humil però entusiasta per aprofitar l'ocasió i fer memòria de les seves pròpies fustes. El primer espectacle de què es té coneixement (novembre del 1963) en els mateixos arxius del Teatre Romea és Cruz de matrimonio de Luis de Eguilaz, segons confirma l'administrador del teatre i estudiós amatent, Lluís Bohigas.

Els canvis de propietaris i d'empresaris han estat una constant en l'evolució del Teatre Romea. El primer empresari que consta és Frederic Soler, conegut teatralment com a Serafí Pitarra, del 1870 al 1895. Ell també era propietari i autor. De fet, va accedir al Romea exposant les seves gatades (caricatures grotesques de situació política i social), però l'entrada al Romea suposa una aproximació al conservadorisme. De fet, des del 1867, ja signa com a Soler i es desmarca de les seves anteriors obres, que avui, precisament, són les més valorades per la seva desinhibició. El Romea hauria desaparegut als anys 60, com bona part dels teatres més antics del centre, si no fos per la voluntat de cinc prohoms de la ciutat que van decidir comprar-lo a Julián Reyzabal i Juan Serrat. Des del 1962, apareix l'etapa més estable d'un equipament que, tot i així, ha canviat sovint qui el gestionava. Del 1981 al 1997 va ser el Centre Dramàtic de la Generalitat i, des del 1998, la gestió va a càrrec de l'empresa Focus. Tot i que aquesta productora ha volgut mantenir un cert aire personal a l'històric teatre contractant direccions artístiques (primer amb Calixto Bieito i, des de la temporada passada, amb Julio Manrique), ha canviat molt la manera d'entendre el teatre i la fórmula d'una companyia resident que havia de garantir unes ocupacions respectables durant totes les funcions: quan es notava que no hi havia el favor del públic, les obres queien del cartell en qüestió de dies.

Àngel Guimerà és un altre dels referents de la història del Romea, tot i que també estrenaria assíduament al Teatre Principal i al Novedades. Va estrenar Mar i cel al 1888 al Romea. I també Terra baixa (1897, l'estrena oficial és a Madrid en castellà l'any anterior) i La filla del mar (1900). En canvi, En Pólvora (1834) i Maria Rosa (1894) va optar per presentar-la al Novedades. Josep Maria de Sagarra mantindria, dels anys 30 als 50 del segle XX, el tremp de la dramatúrgia catalana també des d'aquest escenari, en què va debutar professionalment, per cert, Margarida Xirgu.

El director de més anomenada al Romea és Esteve Polls, que devia coincidir amb l'empresari Fernandéz Castañer (1952-1958): es compten fins a 56 produccions diferents, i cap d'elles Pastorets. El director més prolífic al Romea al llarg de la història és Francesc d'Assís Toboso, amb 61 produccions, tot i que cal advertir que 20 són versions dels Pastorets. Quant a actors més fidels al Romea, Miquel Granieri compta fins 80 produccions i Maria Vila, que va arribar a tenir companyia pròpia, en suma 73.

La setmana passada, el Romea va voler felicitar els intèrprets més habituals al teatre i que es mantenen en actiu en el món de l'art: Teresa Cunillé (des de 1951) amb 61 produccions, i Joan Borràs (des de 1962) amb 26 estrenes, a més del mateix Esteve Polls. El programa d'aniversari contempla un documental amb TV3 i un acte commemoratiu per celebrar l'art del teatre, i que dirigirà Julio Manrique.