Teatre

aniversari. rodó

J.b

Els 150 anys del Teatre Romea

Un cicle d'activitats aquest novembre recorda l'aniversari del teatre no líric actiu més antic de Barcelona

EEl Romea hauria desaparegut als anys 60, si no fos per la voluntat de cinc prohoms de la ciutat que van decidir comprar-lo

A Bar­ce­lona, el degà dels tea­tres és el Prin­ci­pal (abans Tea­tre de la Santa Creu) i també el Liceu, tots dos amb una història empa­ren­tada amb la com­po­sició lírica. Al dar­rere, apa­reix el Tea­tre Romea que el 18 de novem­bre vinent cele­bra els 150 anys d'història. La Fun­dació Romea ha con­fec­ci­o­nat un car­tell humil però entu­si­asta per apro­fi­tar l'ocasió i fer memòria de les seves pròpies fus­tes. El pri­mer espec­ta­cle de què es té conei­xe­ment (novem­bre del 1963) en els matei­xos arxius del Tea­tre Romea és Cruz de matri­mo­nio de Luis de Egui­laz, segons con­firma l'admi­nis­tra­dor del tea­tre i estudiós ama­tent, Lluís Bohi­gas.

Els can­vis de pro­pi­e­ta­ris i d'empre­sa­ris han estat una cons­tant en l'evo­lució del Tea­tre Romea. El pri­mer empre­sari que consta és Fre­de­ric Soler, cone­gut tea­tral­ment com a Serafí Pitarra, del 1870 al 1895. Ell també era pro­pi­e­tari i autor. De fet, va acce­dir al Romea expo­sant les seves gata­des (cari­ca­tu­res gro­tes­ques de situ­ació política i social), però l'entrada al Romea suposa una apro­xi­mació al con­ser­va­do­risme. De fet, des del 1867, ja signa com a Soler i es des­marca de les seves ante­ri­ors obres, que avui, pre­ci­sa­ment, són les més valo­ra­des per la seva desin­hi­bició. El Romea hau­ria des­a­pa­re­gut als anys 60, com bona part dels tea­tres més antics del cen­tre, si no fos per la volun­tat de cinc pro­homs de la ciu­tat que van deci­dir com­prar-lo a Julián Rey­za­bal i Juan Ser­rat. Des del 1962, apa­reix l'etapa més esta­ble d'un equi­pa­ment que, tot i així, ha can­viat sovint qui el ges­ti­o­nava. Del 1981 al 1997 va ser el Cen­tre Dramàtic de la Gene­ra­li­tat i, des del 1998, la gestió va a càrrec de l'empresa Focus. Tot i que aquesta pro­duc­tora ha vol­gut man­te­nir un cert aire per­so­nal a l'històric tea­tre con­trac­tant direc­ci­ons artísti­ques (pri­mer amb Calixto Bieito i, des de la tem­po­rada pas­sada, amb Julio Man­ri­que), ha can­viat molt la manera d'enten­dre el tea­tre i la fórmula d'una com­pa­nyia resi­dent que havia de garan­tir unes ocu­pa­ci­ons res­pec­ta­bles durant totes les fun­ci­ons: quan es notava que no hi havia el favor del públic, les obres que­ien del car­tell en qüestió de dies.

Àngel Gui­merà és un altre dels refe­rents de la història del Romea, tot i que també estre­na­ria assídua­ment al Tea­tre Prin­ci­pal i al Nove­da­des. Va estre­nar Mar i cel al 1888 al Romea. I també Terra baixa (1897, l'estrena ofi­cial és a Madrid en cas­tellà l'any ante­rior) i La filla del mar (1900). En canvi, En Pólvora (1834) i Maria Rosa (1894) va optar per pre­sen­tar-la al Nove­da­des. Josep Maria de Sagarra man­tin­dria, dels anys 30 als 50 del segle XX, el tremp de la dra­matúrgia cata­lana també des d'aquest esce­nari, en què va debu­tar pro­fes­si­o­nal­ment, per cert, Mar­ga­rida Xirgu.

El direc­tor de més ano­me­nada al Romea és Esteve Polls, que devia coin­ci­dir amb l'empre­sari Fer­nandéz Castañer (1952-1958): es comp­ten fins a 56 pro­duc­ci­ons dife­rents, i cap d'elles Pas­to­rets. El direc­tor més prolífic al Romea al llarg de la història és Fran­cesc d'Assís Toboso, amb 61 pro­duc­ci­ons, tot i que cal adver­tir que 20 són ver­si­ons dels Pas­to­rets. Quant a actors més fidels al Romea, Miquel Gra­ni­eri compta fins 80 pro­duc­ci­ons i Maria Vila, que va arri­bar a tenir com­pa­nyia pròpia, en suma 73.

La set­mana pas­sada, el Romea va voler feli­ci­tar els intèrprets més habi­tu­als al tea­tre i que es man­te­nen en actiu en el món de l'art: Teresa Cunillé (des de 1951) amb 61 pro­duc­ci­ons, i Joan Borràs (des de 1962) amb 26 estre­nes, a més del mateix Esteve Polls. El pro­grama d'ani­ver­sari con­tem­pla un docu­men­tal amb TV3 i un acte com­me­mo­ra­tiu per cele­brar l'art del tea­tre, i que diri­girà Julio Man­ri­que.

Dilluns, xerrada
El cronista de Barcelona Lluís Permanyer fa una conferència aquest dilluns al vespre (20 h) titulada Romea i Barcelona: 150 anys, que pot ajudar a contextualitzar en quin moment neix aquest teatre i amb quines inquietuds culturals i socials. El Romea, al llarg dels anys ha tingut una evident vinculació amb la ciutat i també amb la tradició catalana. Exemples? S'hi han comptabilitzat fins a 55 produccions de Pastorets (des del 1891). També hi va haver Pastorcillos, (1939-48), per raons òbvies.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.