Banda de fantasia

Sold out de pres­tigi, diven­dres, en la pre­sen­tació en el Voll-Damm 45è Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Jazz de Bar­ce­lona d'Almah, el disc amb el qual el con­tra­bai­xista isra­elià Avis­hai Cohen –un d'aquells jazz­men entos­su­dits a can­viar de for­mació cada dos per tres– estrena una banda que, segons afir­mava al Barts, li ha permès asso­lir les seves “fan­ta­sies musi­cals” després de tres anys d'assa­jos: un quar­tet de corda, un pia­nista i un obo­ista capaços de coman­dar solos d'una gran bellesa i una bate­ria de només dinou anys, tot un Tony Willi­ams de l'Ori­ent Mitjà, que va pro­vo­car mol­tes de les grans ova­ci­ons de la nit: Amir Bres­ler.

Cohen, durant dues hores, va exhi­bir tota la seva sen­si­bi­li­tat per via d'un reper­tori inte­grat tant per cançons sefar­di­tes apre­ses de la seva mare, i a les quals ell mateix va posar veu, com per estàndards de pro­cedències diver­ses (A child is born, Alfon­sina y el mar), cançons isra­e­li­a­nes de bres­sol i melo­dies de l'exèrcit comu­nista rus arran­ja­des de manera “més ama­ble” per ell mateix. Un festí, en resum, que es va com­ple­tar amb un demo­li­dor set en for­mat de trio, solos de con­tra­baix d'una bellesa gai­rebé escultòrica i una repesca emo­ci­o­nada de Bésame mucho, que Avis­hai Cohen ja inter­pre­tava quan, amb Brad Mehl­dau i el català Jorge Rossy –a qui va citar sovint durant el xou–, cons­tituïa una de les ali­an­ces més potents de la con­nexió entre les esce­nes de Bar­ce­lona i Nova York dels noranta.

Un con­cert bri­llant que va resul­tar reforçat per les habi­li­tats comu­ni­ca­do­res de Cohen i que va aca­bar amb el públic enfer­vo­rit dem­peus. Una victòria rotunda tant d'ell com del fes­ti­val de jazz.