Joan Nave
Guanyador del Premi Evarist García de teatre breu de la Diputació d'Alacant
“La meua llengua m'acompanya al llit, a la taula i a l'escenari”
Assegura que li feia molta il·lusió aconseguir aquest premi degut a les connotacions lingüístiques que té i perquè al remat és un guardó que puja a l'escenari
El darrer guanyador del Premi Evarist Garcia de teatre breu en valencià de la Diputació d'Alacant, Joan Nave i Fluxà, amb l'obra “La cançó del terrisser”, és un benisser llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d'Alacant on, a més de fer-se un home de profit amb una carrera, que es pagava amb la seua professió de restaurador de mobles, també es va involucrar a l'Aula de Teatre en Valencià, on va conèixer al seu “germà major teatral”, Tomàs Mestre, precisament amb qui comparteix escena a l'obra que li ha valgut el reconeixement de la Diputació.
El que hi ha, entenc jo, és una obra molt natural amb diàlegs que podríem trobar en qualsevol lloc, l'humor hi és present, però la seua principal característica seria la naturalitat, si es fa bé, aquesta obra queda quasi com una conversa en la qual pensaries que no estan fent teatre.
A l'obra trobem un conflicte molt humà i és allò que som i allò que voldríem ser i de qui és la responsabilitat, si és nostra o bé dels que ens envolten?
Els protagonistes ens presenten formes diferents d'entendre una mateixa vida i els problemes que planteja la convivència. Al llarg de la vida les persones omplim una motxilla de retrets i carències, que fas quan arribes adult amb eixa llosa? Et fas responsable o culpes als altres? És la diferència entre l'actitud victimista i la responsable, d'això és parla a l'obra.
No sé si faig política quan escric, però sí que crec que s'ha de fer una militància cultural a favor de la llengua. Ho faig per una qüestió de coherència: Si m'estime el meu poble, faré que tinga presència en tots els meus àmbits. La meua llengua m'acompanya al llit, a la taula i a l'escenari.
La major part de les coses que es fan per la llengua no fan a ningú ric, però satisfan més que els diners.
Bàsicament continuem fent el mateix que hem fet fins ara, teatre, cultura i ho fem amb el que tenim a l'abast.
És cert que ara hi ha menys ajudes, menys intervenció pública, bé, doncs continuem nosaltres, amb eixa tasca de difusió de la llengua i la cultura. Per sort, malgrat que al País Valencià cada dia tenim menys portes on trucar, a les Illes i al principat encara se'ns obren, són receptius a les propostes dignes que arriben des del sud.
A l'Aula trobe un grup d'actors compromesos i conec a Tomàs, un home de teatre de base, i me n'adone de la validesa de la seua proposta compromesa amb la llengua i amb la cultura.