Una generació fidel al rock
L'abril vinent farà 25 anys de l'edició del primer disc de Sopa de Cabra
Gerard Quintana torna al rock amb ‘Tothom ho sap' i Cuco Lisicic debutarà amb Noudits
Per Sant Jordi del 1989, aviat farà 25 anys, Salseta Discos va publicar el primer disc homònim de Sopa de Cabra, un elapé important –elapé, perquè al seu moment es va editar només en vinil i casset; el CD va arribar amb La roda (1990)– per a la història de la música gironina i catalana, com també ho van ser els debuts de Sangtraït (Els senyors de les pedres, 1988) i Umpah-Pah (Raons de pes, 1991). D'aquella generació pionera, que per primera vegada va fer rock en català amb una normalitat gairebé absoluta i va triomfar a tot el país des de Girona i la Jonquera, encara queden uns quants músics en actiu que, a pesar de tot, resisteixen amb força. I ho fan quan la gran majoria ja han entrat o estan a punt de fer-ho en la cinquantena: una edat que els Who van considerar infranquejable en el seu manifest juvenil My generation, però que ells mateixos i els Stones ja han ultrapassat.
El 2011, Sopa de Cabra es va reunir per celebrar el 25è aniversari de la seva fundació i el 10è del seu primer comiat. Ara, alguns dels seus membres preparen llançaments imminents: Gerard Quintana publicarà entre finals de febrer i principis de març el seu nou disc, Tothom ho sap, que aquests dies s'està acabant de mesclar als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós –on Sopa de Cabra va gravar alguns dels seus discos–, en els quals també s'ha enregistrat el primer disc del nou grup liderat pel baixista Cuco Lisicic, Noudits, que està previst que surti al març. A aquests dos treballs s'ha d'afegir el recent llançament de Serendípia (Salseta Discos), el disc de tribut al guitarrista de Sopa de Cabra Joan, Ninyín, Cardona, i al seu germà Pau, gravat en directe a La Mirona per una dotzena d'amics seus. Josep Thió, guitarrista i compositor de Sopa de Cabra, continua fent alguns concerts acústics en solitari, però ara està centrat a acabar la carrera d'arquitectura.
Un altre episodi important en la història de Sopa de Cabra acaba de fer també 25 anys: el 22 de desembre del 1988, el grup gironí va actuar amb La Salseta del Poble Sec en un concert organitzat a la piscina municipal de la Devesa pels alumnes de tercer de filologia del Col·legi Universitari de Girona. Tant Thió com Salvador Escribà, cantant de La Salseta i responsable de Salseta Discos, recorden que aquella nit va ser decisiva perquè aquesta discogràfica fitxés Sopa de Cabra, després que Thió hagués portat la maqueta del grup a diverses discogràfiques sense cap resposta. “En aquella època, Sopa de Cabra ja tenia molt bones cançons com ara L'Empordà i El boig de la ciutat, però el que em va acabar de convèncer va ser la reacció entusiasta del públic que hi havia aquella nit a Girona quan ells van tocar”, recorda Escribà. Una producció no gaire encertada –“Vam haver de gravar amb les guitarres connectades directament a la taula de so, gairebé sense distorsió”, diu Thió– no va impedir que el debut de Sopa de Cabra es convertís en el disc més venut de Sant Jordi del 1989.
Quintana torna al rock
Gerard Quintana ha creat les tretze cançons del seu nou disc en col·laboració molt estreta amb Xarim Aresté, líder de Very Pomelo i guitarrista de la gira de reunió de Sopa de Cabra. Després de quatre discos en què Quintana ha experimentat amb diversos estils, Tothom ho sap –el seu primer disc en solitari no publicat per Música Global– es planteja com una tornada al rock. “És el disc en què he estripat més cantant, però també hi ha algunes de les cançons més dolces que he fet mai”, afirma el cantant. “En certa manera, Tothom ho sap recupera l'esperit del primer disc de Sopa de Cabra i tanca el cercle. És música amb una actitud força pura, crítica, transformadora i trencadora. Aquest esperit era necessari fa 25 anys i encara ho és més ara”, remarca Quintana, que destaca que aquests dos discos separats per un quart de segle comparteixen un llarg procés creatiu de més de dos anys i una orientació musical al marge de modes i tendències. “Ara tinc la mateixa energia que llavors, però més controlada, orgànica i saludable”, diu. Ho demostrarà el 21 de març al Festival de Guitarra de Barcelona (Sala Barts) i el 28 de març al Festival Strenes de Girona (Auditori).
Els 30 anys dels ‘Herederos del rock' de Rockson
L'any vinent també es complirà el 30è aniversari d'un altre disc menys conegut, però que ajuda a entendre tot el que va venir després: Herederos del rock (Picap), un disc de quatre cançons editat el 1984 pel grup empordanès de heavy metal Rockson, del qual van formar part, entre altres músics, Joan Cardoner, Martín Rodríguez i Cuco Lisicic, que quan el grup va actuar al programa musical Tocata de TVE no hi va poder ser –uns dies abans es va escapçar la punta d'un dit en un accident de moto i va estrenar àlies: Noudits– i va ser substituït per Pau Cardona.
Rodríguez va ser després el bateria de Sangtraït i Cardoner va passar per Terratrèmol, va participar en la reunió d'Atila i va fer també carrera en solitari. El 2003, Rockson va tornar per editar el disc AM/FM. Actualment, Cardoner i Martín Rodríguez formen el trio Los Guardians del Pont (LGP), juntament amb Quim Mandado, veu i baix de Sangtraït. Aquest any, LGP han publicat el seu segon disc, Sancta Sanctorum, publicat també per Picap, una discogràfica molt fidel a aquesta llarga nissaga del rock dur empordanès.
Puntí obre una nova etapa, deu anys després
Durant una dècada prodigiosa, entre el 1991 i el 2002, Adrià Puntí va gravar vuit discos –cinc amb Umpah-Pah i tres en solitari– farcits de clàssics. Després va arribar una dècada de silenci gairebé total. Aquest any, l'edició del llibre Incompletament Puntí i del DVD Un cor emigrant, gravat en directe a Girona, obre una nova etapa. El 28 de febrer actuarà al Palau de la Música, dins del cicle Bandautors.
Un viatge de tres dècades, del Santuari a la Cova
X. CastillónEl grup degà del rock gironí és Kitsch, que ja va pel camí de complir el seu 30è aniversari: una fita que tindrà lloc el 2015, ja que Lluís Costabella i Joan Pairó van formar el grup el 1985 i s'han mantingut fins ara com a peces inalterables d'un projecte únic i 100% autogestionat actualment.
Kitsch ja va celebrar el seu 20è aniversari l'any 2005 amb diverses iniciatives, com ara un concert d'homenatge en què van participar vint grups del Pla de l'Estany al pavelló de Camós, i no sembla que els motivi la perspectiva d'un nou aniversari rodó, d'aquí a dos anys. “No tinc gaires ganes de celebrar res. Si fos per plegar definitivament, potser ens plantejaríem alguna cosa, però de moment anem fent”, diu Costabella, que parla de projectes de futur com ara un documental o l'edició d'un llibre amb totes les lletres del grup.
Kitsch no ha parat mai de treballar des del Santuari de Banyoles, amb un control creixent de les eines tecnològiques, tant en la producció com en la difusió de la seva música. Després de deu discos publicats entre el 1989 i el 2008 amb diverses discogràfiques, el grup ha anat editant pel seu compte en els últims cinc anys diversos singles, que ara s'han reunit en el recopilatori Kitsch Past 10 –ja que el seu últim àlbum es titulava Kitsch 10–, el seu primer disc editat només en format digital, amb setze cançons. Kitsch Past 10 es pot adquirir per 8 euros al Bandcamp del grup.
Però ara mateix el projecte que motiva més el grup banyolí és Kitsch a la Cova, la seva aliança amb Mon a la Cova, el cantant del desaparegut grup barceloní de rock gòtic Casual. Les dues parts aporten al projecte les seves cançons més fosques, més versions de Bauhaus i altres grups dels vuitanta que es movien entre denses tenebres sonores. La música de Kitsch a la Cova es començarà a difondre a principis d'any, gratuïtament a través de Bandcamp, i hi haurà noves entregues durant el 2014, amb la perspectiva d'un disc físic per al 2015, l'any del trentè aniversari.
