la. nobel. britànica
Cristina Andreu
Tot recordant Doris Lessing
Quan fa gairebé dos mesos de la mort de la prolífica Nobel de Literatura, compromesa amb tota mena de fronts polítics i socials, la professora Cristina Andreu, especialista en l'obra de Lessing i a la qual va conèixer, ens ofereix un breu retrat de l'escriptora britànica
Filla de les convulsions del segle XX, l'escriptora Doris Lessing, traspassada el 17 de novembre, ha estat una cronista fidel de l'últim mig segle. Nascuda dins l'Imperi Britànic, va créixer a l'Àfrica colonial, on la injustícia, la segregació racial, les desigualtats i la lluita política van forjar el seu caràcter i van marcar la seva voluntat. Escriptora prolífica, Lessing no va renunciar mai al seu compromís de retratar la condició humana i els errors de la societat occidental de manera meticulosa, sense indulgència i amb una visió profètica.
El Londres de la postguerra, on es va traslladar l'any 1949, no era un paisatge amable per a una dona independent que tenia la ferma intenció de ser escriptora i tenir cura d'un fill amb disminució psíquica. Però Lessing va lluitar i va mantenir el seu compromís polític i la defensa de les llibertats. Des del principi va fer crítica oberta dels règims segregacionistes de Rhodèsia del Sud i Sud-àfrica. Va ser membre del Partit Comunista britànic i el va abandonar desenganyada els anys seixanta, quan es van començar a descobrir els horrors de l'estalinisme.
Doris Lessing ha escrit sempre des de la seva perspectiva de dona, però ha rebutjat la categoria de feminista, malgrat haver escrit la novel·la més feminista del segle XX, El quadern daurat, un llibre que ha esdevingut un clàssic de la literatura universal, un document de la seva època que avui es manté plenament vigent.
La seva obra i la seva lluita per les llibertats li han merescut nombrosos premis i honors. La Generalitat de Catalunya la va distingir amb el Premi Internacional (1999) i el 2001 va rebre el Príncep d'Astúries. Però aquesta dona rebel va declinar el títol de Dame of The British Empire perquè, tal com va explicar: “L'Imperi Britànic no existeix.” Quan el 2007 va rebre el premi Nobel de Literatura, l'Acadèmia sueca va lloar l'escriptora pel poder de la seva paraula, “escèptica, incendiària i visionària”.
Com passa amb tots els gran artistes, Lessing ha conreat tant fidels lectors com crítiques ferotges. Però ningú que s'hagi acostat a les seves obres negarà la capacitat narrativa, el compromís incansable per retratar la realitat sense embuts, fins a extrems dolorosos. L'escriptora nord-americana Joyce Carol Oates va dir de Lessing que la seva obra havia traspassat fronteres i que havia estès el territori de la novel·la i de la nostra consciència. Malgrat que ella es resistia a les categories amb vehemència, per a molts dels seus lectors Lessing ha estat una veu feminista revolucionària. D'altres l'han considerada profeta, ja que ha utilitzat la fantasia de la ciència-ficció per parlar dels temes humans i advertir de la ceguesa que ens du a la catàstrofe. Lessing ha estat també una escriptora amb una voluntat inexorable per explorar el món interior, la vida misteriosa del jo espiritual.
La petita veu incòmoda
La vaig conèixer a Barcelona, cap a l'any 1986, amb motiu de la traducció de la seva novel·la La ciutat de les quatre portes (1969). La Universitat de Barcelona retia homenatge a la famosa autora d'El quadern daurat. Autodidacta i poc amiga dels honors, Lessing rebutjava les etiquetes que sovint es pengen a les persones i la literatura. Incòmoda amb la crítica literària, va respondre amb desgana a preguntes sobre la seva obra. Lessing se sentia a gust entre els alumnes i sabia com desviar l'atenció cap a temes quotidians. Amb habilitat, passava d'entrevistada a entrevistadora.
Aquesta va ser també la meva experiència quan la vaig visitar a Londres, un mes de juliol, quan jo treballava en la que seria la meva tesi doctoral.
La casa de Lessing, situada en una zona limítrof entre la bohèmia benestant de West Hampstead i el barri obrer multicultural de Kilburn, era una metàfora de l'escriptora i de la seva obra. A l'interior desordenat, ple a vessar de llibres, diaris, revistes i retalls s'amuntegaven sense cap mena d'ordre; vells coixins cobrien sofàs de data i de gust indefinible. La cuina, més acollidora que confortable, tenia la flaire dels sopars entre amics, de pastissos cuinats amb calidesa.
Va ser quan vam passar al jardí, un back garden com n'hi ha tants en les cases londinenques, que em vaig adonar del mimetisme entre l'escriptora, la seva casa i la seva obra: de la vida i el pensament d'aquesta dona dura i fràgil alhora.
Els seus gats senyorejaven entre les cadires de ferro i es perdien entre les herbes d'aquella selva: perquè el jardí de Lessing no tenia res a veure amb un típic english garden, sinó que evocava l'entorn de l'Àfrica de la seva infància i adolescència que ella ha descrit amb detall en les seves obres. Ella mateixa, amb la seva aparença de sàvia desarreglada, entonava perfectament en aquell paratge. Només el brogit dels avions que planaven en aproximar-se a l'aeroport de Heathrow ens recordava on érem en realitat. La visita va durar un parell d'hores, en les quals no vaig aconseguir la meva fita: parlar de la seva obra. Lessing estava molt més interessada a entrevistar-me a mi.
Pocs escriptors o escriptores reflecteixen l'experiència pròpia en la seva obra com ho fa Lessing: barreja de retalls d'història, de vides apedaçades, riques en vivències, marcades pels senyals de la lluita, dibuixades amb els paisatges del compromís, de la veritat, de la injustícia, de la misèria, de la cerca.
Què és la literatura si no una eina per a la reflexió, per al compromís de l'artista amb la societat? Quina és la tasca de l'artista si no la de transformar l'experiència en matèria intel·ligible? Lessing ho tenia clar, i així ho va exposar en el seu assaig-manifest del 1957, The Small Personal Voice.
Fidel a si mateixa, Doris Lessing no va deixar mai d'escriure, i en la seva obra tenim el llegat d'una de les grans escriptores del segle XX, una narradora compulsiva amb una intel·ligència visionària i amb un verb abassegador.
