Música

emergents

david castillo

L'estela dels Monkey Pride

El grup bar­ce­loní Monkey Pride publica el pri­mer disc, Lupum Vocabo, una selecció de deu temes en anglès que sin­te­tit­zen la força dels seus direc­tes, un so sal­vatge i canònic dins la tra­dició del garatge inde­pen­dent, amb aires de les ban­des dels anys setanta. Els qua­tre mem­bres de la for­mació es van conèixer a la mateixa escola (jesuïtes de Sant Esta­nis­lau de Kostka) i la idea de fer un grup de música va sor­gir a la ter­rassa d'un pis de Gràcia on feien les fes­tes. El 2010 (quan van crear la banda) escol­ta­ven tot­hora Red Hot Chi­lli Pep­pers i durant les tro­ba­des sem­pre arri­bava un moment que es posa­ven a can­tar i a tocar les cançons. El que seria el bai­xista del grup (Albert Pastó) va pro­po­sar al can­tant (Betu Martínez) i al gui­tar­rista (Marc Min­gue­lla) de fer un grup. El que no sabia ell és que aca­ba­ria for­mant-ne part, també. El quart en discòrdia és el potent bate­ria Gerard González, que els col·loca la dina­mita al dar­rere.

Par­lem sobre influències amb el Betu a l'antiga plaça San­llehí, con­ver­tida per l'Ajun­ta­ment en una bar­ri­cada gegant, i ens explica algu­nes de les línies del grup: “Tots escol­tem dife­rents tipus de música, però a l'hora de com­pon­dre ens influ­en­cien grups del rock ame­ricà dels anys vui­tanta i noranta com per exem­ple Pearl Jam, Alice in Chains, Incu­bus, Que­ens of The Stone Age, Nine Inch Nails, entre altres. L'estil seria una bar­reja entre el grunge, l'sto­ner i el rock britànic dels setanta. D'aquesta bar­reja surt Monkey Pride, tot i que amb una paraula no et sabríem dir quin estil en con­cret fem. Con­si­de­rem que cada grup en si mateix és un estil, una manera d'enten­dre la música.”

Inqui­ets, mul­ti­em­ple­ats, uni­ver­si­ta­ris, els Monkey Pride ente­nen el rock and roll com una forma de cana­lit­zar les emo­ci­ons: “Cre­iem que al dar­rere de la música i de qual­se­vol art hi ha una funció terapèutica tant per a qui ho fa com per a qui ho rep. Sim­ple­ment es tracta de posar en imat­ges, parau­les, melo­dies o el suport que sigui una idea que t'inqui­eta i que neces­si­tes expres­sar d'alguna manera. Això ajuda a pas­sar-ho bé i a desin­hi­bir-se.” El disc val molt la pena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.