La cabra catalana... existeix!

Isop primer i segles després La Fontaine van fer molt de mal al llenguatge amb les seves faules. Si ara escric sobre “un porc espanyol”, d'entrada ningú no pensarà en una bèstia fosca que menja aglans a la zona de Jabugo; tothom donarà per fet que toco algun tema independentista des del vessant fanàtic. El mateix pot passar si comento res d'un “burro català”. Però, i amb una “cabra catalana”? Em visiten força noms de persones públiques d'àmbit català que estan com una cabra..., però no en diré cap perquè l'article va sobre un conte que m'ha descobert les veritables cabres catalanes, que no són cap invent oportunista amb una estelada pintada a cada banyeta o al llom.

La cabra catalana és una raça ja documentada el segle XIV. El 2005 es va donar per extingida, però l'abril del 2011 es van localitzar 40 exemplars de raça pura a prop del Montsec, part d'un ramat d'Antoni Pellisser. Un fet insòlit. La seva supervivència ara està garantida sota control científic.

Montse Vila, historiadora de formació que va passar per la secció de Cultura d'El Punt i ara és bibliotecària per obeir la seva passió pels llibres, ha escrit el conte Cabretes al país de les meravelles, en què narra i recrea la troballa de les cabres supervivents. Vila afegeix una moral en què relaciona la recerca capritxosa de la fama (per influència de la televisió) amb una visió negativa i frustrant de la ciutat. Tot són opinions.

Montse Mayol il·lustra el llibre combinant tècniques de dibuix, aquarel·la i collage, traient-ne un rendiment expressiu magnífic, molt acolorit i amb perspectives elaborades. El nivell dels il·lustradors actuals fa l'efecte que mai no deixa d'evolucionar.

Aquest conte inaugura la col·lecció El Trebinell, de l'editorial empordanesa Sidillà que, com ja és marca de la casa, ofereix un llibre amb uns acabats tècnics impecables, amb aquell plus amb què les editorials petites miren de guanyar-se un sector del mercat.