Sanjosex & Portet Inc

Seria massa fàcil dir ara que San­jo­sex i Quimi Por­tet esta­ven pre­des­ti­nats a tre­ba­llar junts algun dia, perquè a pesar dels vint anys que els sepa­ren biològica­ment –men­tre Car­les San­josé nai­xia a la Bis­bal d'Empordà, el 1977, el vigatà Por­tet feia les seves pri­me­res incur­si­ons en el rock'n'roll–, tots dos sem­blen com­par­tir una visió lliure i des­a­com­ple­xada de la música. O sigui, que fan més o menys el que volen, sense ser­vi­tuds. El diu­menge 13 d'abril, tindrà lloc la pre­sen­tació ofi­cial de Fes­ti­val, el cinquè disc de San­jo­sex, produït per Quimi Por­tet i enre­gis­trat i mes­clat entre els estu­dis Music Lan d'Avi­nyo­net de Puig­ventós (Alt Empordà) i Cos­monàutica Comas, l'estudi que Por­tet té a Vic. La pre­sen­tació de Fes­ti­val es por­tarà a terme al Tea­tre Muni­ci­pal de Girona, com a clo­enda de luxe per a la segona edició del fes­ti­val Stre­nes .

“Amb Quimi ens vam tro­bar a l'acte d'entrega dels pre­mis Ender­rock que va tenir lloc l'any pas­sat al Tea­tre Muni­ci­pal de Girona i vam par­lar de la pos­si­bi­li­tat de fer alguna cosa junts. A mi m'agrada molt com sonen els seus dis­cos, així que li vaig pro­po­sar que produís el meu nou tre­ball. Durant tot el procés hi ha hagut molt bon fee­ling entre nosal­tres i ell ha acon­se­guit que el disc soni molt i molt bé i sobre­tot que es notin els ingre­di­ents que hem fet ser­vir: quins ins­tru­ments hi ha i com sonen real­ment”, explica Car­les San­josé, l'ànima de San­jo­sex des de fa una dècada. “M'ima­gi­nava que tre­ba­llar amb en Quimi seria una bona experiència, però la rea­li­tat ha superat com­ple­ta­ment les meves expec­ta­ti­ves. Ha estat molt diver­tit i enri­qui­dor gra­var el disc amb ell. En la part ins­tru­men­tal, en Quimi ha gra­vat alguna gui­tarra, però la seva apor­tació ha estat més aviat tes­ti­mo­nial.”

Actu­al­ment, San­jo­sex es com­pleta amb Xarim Aresté (gui­tarra), Pep Mula (bate­ria) i Miquel Sos­pe­dra (baix), més una nova incor­po­ració, el teclista tor­ro­e­llenc Edu­ard Font (Glaucs, Sopa de Cabra, Lax'n'Busto), amb el qual Car­les San­jo­sex ja havia coin­ci­dit a l'època dels pio­ners bis­ba­lencs The Won­der­ful Baby Dolls. Res­pecte a la banda que apa­rei­xia en el disc en directe La viu-viu (2010), des­taca l'absència en aquesta nova etapa de San­jo­sex del teclista Ric­hie Álva­rez, que també havia coin­ci­dit amb Jaume Pla (Mazoni) en una altra històrica banda bis­ba­lenca, Holland Park. En el disc, San­josé ha tocat també els teclats, però en directe dei­xarà aquesta res­pon­sa­bi­li­tat en mans d'Edu­ard Font, músic poli­va­lent que va sor­pren­dre ara fa un any amb un excel·lent disc en soli­tari, 30 mili­ons d'anys llum.

Com ja s'intu­eix a par­tir del títol del nou disc, Fes­ti­val, San­jo­sex ha vol­gut que aquest nou tre­ball sigui “més elèctric, energètic i intens, més ale­gre però també amb mala llet”. “Estic en una època en què no m'interessa exal­tar la melan­co­lia, sinó ale­gria, i el resul­tat és un disc amb més força. També hi ha alguna cançó lenta, però la tònica gene­ral és més vita­lista, perquè fins i tot en moments difícils com els actu­als sem­pre ens queda la vida i l'ale­gria”, explica Car­les San­josé.

El món sonor de San­jo­sex s'ha enri­quit en els últims temps a través del seu tàndem amb el gui­tar­rista fla­menc Chi­cu­elo en diver­sos con­certs, i de la gra­vació amb el blu­es­man Ama­deu Casas de l'adap­tació d'Ain't no suns­hine de Bill Wit­hers (Quan te'n vas no bri­lla el sol) per al disc de La Marató 2013.