cultura

L'APUNT

Quan els nens prodigi es fan grans

No sé si el nen Francesc Colomer –el protagonista de Pa negre–, ara un jove protagonista de Vivir es fácil con los ojos cerrados –la triomfadora dels Goya–, pot entrar en la categoria de nens prodigi. O els nois i noies de Polseres vermelles. Els nens prodigi d'ara són d'una factura més professional, menys proclius –dic jo agosaradament– a tenir traumes com el que va fer que Joselito es dediqués a fer de soldat mercenari o que Marisol es retirés de la vida pública. I no parlem de Macaulay Culkin. Existeix una fascinació pels nens artistes amb talent que ha fet destruir moltes vides. Potser no els van deixar jugar prou. No va ser el cas de Shirley Temple, que va fer carrera política al partit republicà. Potser això la va fer forta per fer-se gran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.