Violí i Haydn

Amb el nom de Haydn Fes­ti­val Orc­hes­tra, el direc­tor Horst Sohm ha vol­gut fes­te­jar el dos-cents ani­ver­sari de la mort del músic Joseph Haydn (1732-1809) amb una gira amb l'Orques­tra de Cam­bra polo­nesa de Torun. Cal no con­fon­dre-la amb l'Aus­tro-Hun­ga­rian Haydn Orc­hes­tra, una altra for­mació que amb la direcció d'Adam Fisc­her ha enre­gis­trat la inte­gral de sim­fo­nies d'Haydn amb un tre­ball que els ha cos­tat catorze anys i que, a més, és l'orques­tra que acos­tuma a tocar en el fes­ti­val Haydn que se cele­bra cada estiu a Eisens­tadt.

Horst Sohm és un direc­tor empre­ne­dor que acos­tuma a fer gires d'estiu bo i diri­gint for­ma­ci­ons dife­rents. Sap esco­llir bons con­junts i diri­geix de manera ajus­tada i amb bon gust. És bo acu­dir a les seves cites esti­uen­ques perquè són una garan­tia de bona música.

El pro­grama va començar amb una deli­ci­osa sim­fo­nia per a cor­des n.10 del Men­dels­sohn jove, que en va com­pon­dre tretze abans d'empren­dre les seves cinc grans sim­fo­nies orques­trals. Host Sohm va dei­xar res­pi­rar el fra­seig de l'orques­tra de manera que l'acústica, res­so­nant, de l'església ens va envol­tar del so d'una mena d'orgue deli­cat que ho envaïa tot.

A la segona part, va tocar la Sim­fo­nia número 51 de Haydn, aca­bada l'any 1773, que és una com­po­sició vital i plena d'ale­gria, real­ment apro­pi­ada per a una com­me­mo­ració, i a la qual els estu­di­o­sos acor­den un sig­ni­fi­cat espe­cial per la manera com tracta el metall en l'ada­gio, donant-li un pro­ta­go­nisme que escla­ta­ria més tard en la número 59, ano­me­nada El Foc.

Com a pro­pi­nes van tocar La tem­pesta, un frag­ment operístic de Haydn per refres­car l'ambi­ent, i un tema dels anys 70, Bona nit, que van dedi­car al mece­nes-pro­mo­tor de la gira Joan Pla­nas, un home espe­cial que no demana sub­ven­ci­ons perquè diu que són diners llençats que seria millor inver­tir en l'escola perquè els nens en sor­tis­sin ben for­mats i capa­ci­tats per apre­ciar la bona música.

La cita de l'església de Santa Maria de Bla­nes ens va per­me­tre con­nec­tar amb la visita anual de la vio­li­nista Eva Leon, canària de nai­xença però for­mada, com Olvido Lanza, de qui parlàvem fa uns dies, a Bar­ce­lona amb el mes­tre Turull.

La Leon, amb una silu­eta ele­gantíssima que va fer excla­mar a un crític d'un diari bar­ce­loní que «pos­se­eix el poder de cap­tar els cinc sen­tits de la seva audiència», no va defrau­dar les expec­ta­ti­ves. Mes­tra en l'expres­si­vi­tat, així com en la dar­rera ocasió ens va cap­ti­var amb un con­cert de violí de Haydn, enguany ho va fer amb la Romança n.2 del Opus 50 de Beet­ho­ven. Després, va tocar l'obra que pot­ser li pot anar més bé de Pablo de Sara­sate, els Aires Bohe­mis, en què un expres­siu mode­rato ini­cial li per­met lluir totes les seves qua­li­tats inter­pre­ta­ti­ves i l'alle­gro molto vivace que segueix té el punt just de vir­tu­o­sisme que, en altres peces, es fa exces­siu.

Va bro­dar una pro­pina, una versió de la Leyenda (Astúries), que era un seu arran­ja­ment sobre un arran­ja­ment fet per a violí per Xavier Turull. Penso que és una obra que, inter­pre­tada en piano, té uns límits per expres­sar-se i, amb el violí i amb Eva Leon, asso­leix el que sens dubte el com­po­si­tor devia ima­gi­nar.

La gira, que ha pas­sat per Pals, Bar­ce­lona i Llançà, con­ti­nua el dia 18 a Port Leu­cate i el dia 19 a Santa Coloma de Far­ners.