Un recer de cultura i mecenatge

El 2 de març del 2004, ara fa deu anys, obria al número 42 de la gran via Jaume I de Girona la Fundació Valvi. Era, de fet, una reobertura, sota un altre nom, de Studium, l'entitat per a la promoció de l'esport, l'ecologisme i la cultura que l'empresari gironí Joaquim Vidal havia creat el 1996 per revestir de compromís cívic la seva implicació amb l'equip de bàsquet Valvi Girona, que acabaria pujant a primera divisió sota el seu patronatge. Studium, que també disposava d'una petita sala d'art, va acabar tancant, fins que el 2004 se'n va decidir la reobertura al mateix local, ampliat i renovat, com a Fundació Valvi. Tot i que la crisi del mercat artístic ja havia comportat la desaparició d'unes quantes galeries privades, encara hi havia a Girona mitja dotzena de sales que resistien amb una tenacitat lloable: el Palau de Caramany, Artnau, Fòrum, Giart, El Claustre, la Fundació Espais, el Palau de la Mercè, Galeria Presenta... De totes elles, ja només queda El Claustre, que es manté fidel a una línia conservadora ben legítima però que deixa molts artistes sense opcions fora del circuit públic que sostenen el Bòlit o La Mercè. És una situació de precarietat del tot anòmala per a una capital de demarcació que ha trobat justament en la Fundació Valvi un recer, una notable excepció.

Des de la primera exposició, el març del 2004, amb les Escales de Barraca, fins a la més recent, de Josep Canals, la Fundació Valvi ha servit de pont en aquesta terra de ningú aixoplugant això que habitualment se'n diu «eclecticisme» però que podria identificar-se amb l'hospitalitat, amb la seva política d'acollir artistes de qualsevol generació i abraçant la màxima varietat de disciplines, des de la pintura i la fotografia a la performance i el videoart, sense ignorar arts sovint desateses com ara el gravat, la ceràmica o fins i tot el grafit. La directora, Maguí Noguer (Perpinyà, 1950), insisteix que es tracta d'un espai de gestió privada sense ànim de lucre i que, per tant, evita entrar en competència amb el circuit de galeries comercials. Des del començament, va tenir clar que havia d'omplir, però, un enorme buit: «Em vaig preguntar on eren tots aquells artistes gironins que als anys vuitanta havien exposat a les Sales Municipals, i em vaig dedicar a anar-los rescatant un a un», des de Jordi Gispert i Narcís Costa a Josep Perpiñà, Pep Camps o Quim Corominas. Des del 2010, ha introduït una proposta que, nascuda de la necessitat, la d'optimitzar recursos en plena crisi, ha acabat sent una troballa: els Duets, que posen en diàleg dos artistes sense afinitats aparents, ni d'edat ni d'estil, perquè treballin en una mostra conjunta. Noguer, que havia gestionat la seva pròpia galeria, Nostrart, i Expocambra abans d'incorporar-se a la Fundació Valvi, defuig en canvi el plantejament de les col·lectives, que només programa amb fins altruistes a favor d'ONG.

Les exposicions d'artistes contemporanis s'alternen cada temporada amb la recuperació d'algun «clàssic oblidat», des del Bertrana pintor a Puig Manera, Isidre Vicens, Josep Amat o Joan Sibecas, i la revisió dela trajectòria d'algun dels més veterans, en les anomenades Exposicions de maduresa (Anson, Jakob Engler, Carbó Berthold). També hi ha lloc per a exquisideses, com l'edició facsímil, el 2009, de les Xilografies gironines de Joan Amades, reinterpretades per deu artistes contemporanis.

Però l'art no és ni de bon tros l'únic interès que cobreix la Fundació Valvi. La música, la literatura, la recerca i el compromís cívic, d'acord amb els seus principis fundacionals, hi tenen també un paper destacat. En particular, Maguí Noguer anuncia la voluntat de donar continuïtat a la programació musical, aprofitant l'auditori de la fundació, amb capacitat per a un centenar d'espectadors i que ja ha servit perquè els alumnes del Conservatori tinguin el seu primer contacte amb el públic. A més, la fundació patrocina alguns dels concerts del Festival de Jazz i de Strenes. Una de les principals aportacions que ha fet a la ciutat en els seus deu anys d'activitat és la Biblioteca Fundació Valvi, en col·laboració amb CCG Edicions, gràcies a la qual han cobrat nova vida textos introbables de clàssics gironins com ara Miquel de Palol (Jueus, Girona i jo), Joan Mínguez (Dies verges), Rafael Masó (Antologia poètica) o l'Aurora Bertrana periodista. Amb el mateix esperit, ha instituït els premis Codina, Saqués i Sunyer per distingir labors a favor del patrimoni, el paisatge i la solidaritat, i des del 2006, les beques d'investigació Fundació Valvi, de recerca humanística, i Miquel Martí i Pol d'estudis sobre l'obra d'autors vinculats a Girona. De periodicitat bianual, han incentivat algunes obres que ultrapassen el valor local, com ara la primera biografia de Joan Vinyoli, deguda a Pep Solà, o el retrat de Joaquim Ruyra a càrrec de Lluïsa Julià, i estan pendents de publicació el treball becat el 2010 sobre el tenor Llorenç Pagans Julià, personatge fascinant del segle XIX, amic de Degas, Manet i Zola, que estan enllestint Joan Gay i Joaquim Rabasseda, o el que Vinyet Panyella, premiada el 2012, prepara sobre la relació entre Rusiñol i Girona. Panyella, precisament, elogiava fa poc en el seu bloc l'“exemple cívic i empresarial de generós mecenatge en favor de la cultura» de la fundació gironina, i lamentava que no existís una «xarxa de Valvis» a tot el país.