Excaven les restes del paleolític de Melianta

De vestigis del paleolític al Pla de l'Estany no només n'hi ha a les cèlebres coves de Serinyà, sinó que, escampats en diversos punts de la comarca, s'han anat descobrint assentaments exteriors usats temporalment per l'home de neandertal. Aquest mes s'ha excavat per primer cop a la Roca Foradada de Melianta, un espai ric en restes paleolítiques descobert el 1982 i del qual s'havien anat recollint materials (unes 1.500 peces) que anaven aflorant a la superfície quan els pagesos removien la terra. Els arqueòlegs Alfons Díaz i Albert Aulines, de l'Associació Arqueològica de Girona, amb la complicitat de l'Ajuntament, hi han practicat unes cales de tan sols 35cm de profunditat que –en opinió dels dos científics– estan sent molt fructíferes, ja que, en tal sols una setmana i mitja de feina, han permès desenterrar de l'argila que domina la zona un centenar de peces de pedra (bàsicament, quars, procedent, molt possiblement, dels marges dels rius Fluvià i Ser, així com de Centenys) corresponents a eines i armes de cacera, així com unes roques calcàries de grans dimensions que –en una primera hipòtesi– podrien constituir les bases que sustentaven les cabanes. Tot plegat seria de fa entre 40.000 i 80.000 anys, la mateixa franja cronològica de la cova de l'Arbreda, de Serinyà. “Podrem afinar més quan ho analitzem al laboratori”, van assenyalar ahir els arqueòlegs. Com que fins ara s'hi ha excavat pocs dies, confien que en una segona fase vagin descobrint més materials i vagin esbrinant més coses de les comunitats nòmades que es movien pel territori que ara s'anomena Pla de l'Estany, en una època en què ni el paisatge ni les temperatures, molt més fredes, tenien res a veure amb l'actualitat.