CLAUDI SANNA

MÚSIC

«Ryanair ha salvat l'alguerès»

El cantautor alguerès en fa broma en el seu darrer treball, «Terrer meu», i assegura que els joves han descobert que poden «treballar, relacionar-se i àdhuc lligar» amb la llengua dels avis

Després de 24 anys de tra­jectòria amb el grup Càlic, amb el qual va fer una immensa tasca de recu­pe­ració de la música tra­di­ci­o­nal algue­resa i sarda, Claudi Sanna (l'Alguer, 1957) va ini­ciar fa uns anys la seva car­rera en soli­tari, de la qual se sent molt satis­fet. Ahir va pre­sen­tar a l'audi­tori de la Uni­ver­si­tat Cata­lana d'Estiu el seu segon disc, Ter­rer meu, que inclou el tema Santa mare llen­gua, que clama: «Santa Rya­nair, salva l'alguerès!».

– Per què canta en alguerès?
– «Ha estat una evo­lució natu­ral. Vaig començar com tot­hom, amb el rock, però de seguida em va atraure la música popu­lar i tra­di­ci­o­nal de tot el món. Ales­ho­res, vaig arri­bar natu­ral­ment a la que tenia més a prop, la de l'Alguer, i vaig veure que hi havia molta feina a fer.»
– Quina feina?
– «D'inves­ti­gació i de recu­pe­ració. Vaig fer una tesi doc­to­ral en soci­o­lo­gia de la música dedi­cada a la música de l'Alguer. Vaig dedi­car-me a cer­car i recons­truir velles cançons, una tasca que amb Càlic vam fer durant 24 anys, tot recu­pe­rant la música tra­di­ci­o­nal algue­resa i també la sarda, que com és natu­ral hi ha influït molt.»
– Com prova la car­rera en soli­tari?
– «Molt bé. Tre­ba­llar sol et dóna més lli­ber­tat. En un grup sem­pre has de cedir. Ara faig tot el que m'agrada, i em trobo molt a gust, tre­ba­llant amb cata­lans com Josep Maria Cols i l'Andreu Ubach.»
– En el seu dar­rer disc des­taca la cançó dedi­cada a Rya­nair. Vol dir que no en fa un gra massa?
– «De cap manera. És clar que hi ha molta iro­nia, però el fet real és que els vols des de Girona i Reus estan sal­vant el català de l'Alguer.»
– En quin sen­tit?
– «Jo he vist tan­tes acci­ons de política lingüística a l'Alguer falli­des en els dar­rers anys! Es volia fer par­lar els joves una llen­gua vella, que només par­la­ven a casa amb els avis, però que no ser­via per res. Ara, els joves veuen que els cata­lans que són a la disco o men­jant una pizza par­len català sense ver­go­nya, i ells també s'hi ani­men. He des­co­bert nois que conei­xia de sem­pre i ni sabia que par­la­ven alguerès, perquè feia ver­go­nya. Ara el par­len arreu i sense pro­ble­mes.»
– Ara és útil, doncs?
– «Exacte, ara ser­veix per a la feina, per rela­ci­o­nar-te amb els cata­lans que ens visi­ten tot l'any, fins i tot ser­veix per lli­gar! Conec ja mol­tes pare­lles mix­tes de cata­lans i algue­re­sos. És l'única manera de sal­var una llen­gua: fer-la útil i atrac­tiva per als joves. Els joves algue­re­sos ara tenen clar que el català també ser­veix per lli­gar, i tot ple­gat, gràcies a Santa Rya­nair!»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.