Rebel·lar-se contra els clixés

La frase que dóna títol a aquesta pel·lícula, “Les garçons et Guillaume, à table!” (Els nois i Guillem, a taula!), ja avança el que ha estat un dels grans temes del cinema francès d'autor recent: la identitat sexual. Una frase que deia sovint la mare de l'actor i director francès Guillaume Gallienne, i que va esdevenir el fil conductor d'una obra de teatre seva que va triomfar als escenaris. Ara ha saltat a la pantalla gran i ha estat un veritable fenomen: cinc premis Cèsar, incloent el de millor pel·lícula, i tres milions d'espectadors.

Gallienne, actor de la Comédie-Française, fa d'home orquestra en aquesta pel·lícula: ha escrit el guió, s'interpreta a si mateix i a la seva mare, dirigeix i produeix. Alternant fragments de l'obra amb moments clau de la seva vida, Gallienne va construint el seu propi retrat i el camí que el va conduir a descobrir i assumir la seva identitat sexual. “Aquesta és una pel·lícula sobre els clixés i les etiquetes que et vol posar la gent; jo vaig ser una suma de clixés”, va explicar l'actor a El Punt Avui, en una visita el mes passat a Barcelona. “El meu problema –reflexiona– era que no podia respondre als criteris de masculinitat del meu pare i germans: havia de ser un home sense por, esportiu, actiu, viril... Com que no responia a tot això, se'm va posar l'etiqueta d'homosexual, sense permetre'm descobrir la meva pròpia sexualitat.” El que podria ser un drama és representat al cinema en una comèdia gens convencional, plena d'humor. “La vida m'ha ensenyat que la uniformitat és políticament correcta, i no hi ha res més avorrit”, diu.

Opina que l'adaptació al cinema enriqueix l'obra: “Al teatre interpretava tots els personatges, i no els podia defensar cada un com volia. El cinema ofereix una versió més complexa, i la tria dels actors permet una visió més profunda dels personatges.” Una complexitat que permet revelar “el naixement d'un actor, i això és el fil conductor de la pel·lícula”, i alhora, fer “una declaració d'amor a la mare”. “El millor que pot fer una mare és acceptar-te. Arreglar, no s'arregla res, el que poden fer és acceptar-te tal com ets.”