Ciència en ficció

Segons el químic i escrip­tor Carl Dje­rassi, la ciència en ficció és “el gènere lite­rari que uti­litza argu­ments i tra­mes nar­ra­ti­ves de caràcter científic on es plan­te­gen dile­mes ètics rela­ci­o­nats amb la ciència i la impli­cació social d'aquesta”. Sovint, aquests relats són escrits per científics que, a banda de la seva tasca pro­fes­si­o­nal, són també uns autèntics lle­tra­fe­rits. I n'hi ha una bona colla que són de parla cata­lana. Amb aquest plan­te­ja­ment, Mètode ens pre­senta una nova mono­gra­fia titu­lada, pre­ci­sa­ment, Científics lle­tra­fe­rits, edi­tada per dos actius mem­bres d'aquest col·lec­tiu: el biòleg, pro­fes­sor i escrip­tor Jordi de Manuel, i el metge, inves­ti­ga­dor i també escrip­tor Sal­va­dor Macip.

Conté vint històries inde­pen­dents escri­tes per vint científics lle­tra­fe­rits, entre els quals n'hi ha de pres­tigi reco­ne­gut, com Miquel de Palol, Car­les Zafón, Isi­dre Grau, Amàlia Lafu­ente i Daniel Closa. En les nar­ra­ci­ons, agru­pa­des en set cate­go­ries –Història, art i atzar; Vida i mort; Ciència i crims; Interfícies i jocs; Fer ciència; Pai­sat­ges natu­rals i humans i Altres mons–, des­fi­len per­so­nat­ges quo­ti­di­ans a través d'ima­gi­na­ti­ves, però sovint molt reals, tra­mes cien­ti­fi­comèdiques. També apa­rei­xen ele­ments ben nos­trats, com cas­te­llers, hos­pi­tals afec­tats per les reta­lla­des, cen­tres uni­ver­si­ta­ris i eco­sis­te­mes natu­rals i huma­nit­zats, i enve­ges, èxits, tri­omfs, som­nis i desen­ganys. No totes tenen la mateixa qua­li­tat literària, però tan­ma­teix supera­rien amb molt bona nota els estàndards del conte curt; i sens dubte fan bona la cita ini­cial res­pecte què és la ciència en ficció: científics lle­tra­fe­rits amb ganes de refle­xi­o­nar, i de fer refle­xi­o­nar.