Agamben: “Cada canvi tecnològic té pros i contres”

La mil·lenària Torà jueva sem­pre s'ha escrit en rot­llos i, després d'uns pri­mers segles de con­vivència entre for­mats, el canvi de visió del món que com­por­tava el Nou Tes­ta­ment cristià es va fer tan­gi­ble en els còdexs en què la vida de Jesu­crist es lle­gia pàgina rere pàgina. Així es va pas­sar “d'un con­cepte cíclic del temps al con­cepte lineal que plan­teja el cris­ti­a­nisme, des de la cre­ació del món al final dels temps”. Ho va dir ahir el filòsof italià Gior­gio Agam­ben a la con­ferència Del lli­bre a la pan­ta­lla. L'abans i el després de l'obra, que va ofe­rir a La Mercè de Girona com a acti­vi­tat com­ple­mentària del semi­nari Arque­o­lo­gia de la política, que ofe­reix aquesta set­mana a la Càtedra Fer­ra­ter Mora de la UdG. “Per tant, l'ordi­na­dor seria un híbrid jude­o­cristià, en què es bar­re­gen la tem­po­ra­li­tat cíclica i la lineal”, va afir­mar Agam­ben amb un to irònic.

“Cada vegada que hi ha una trans­for­mació tec­nològica a la huma­ni­tat s'hi pro­du­ei­xen con­seqüències posi­ti­ves i nega­ti­ves. L'apa­rició de l'escrip­tura ja va com­por­tar la pèrdua del món de l'ora­li­tat i la memòria. Ara el cor­reu electrònic pro­voca que ja no s'escri­guin car­tes a mà i aquesta pèrdua és cul­tu­ral­ment impor­tant. Però el més impor­tant és que siguem cons­ci­ents dels pros i els con­tres de tots aquests can­vis”, va afe­gir-hi Agam­ben davant d'una vui­tan­tena de per­so­nes.