Entre la Cerdanya i el Conflent
Vilafranca de Conflent manté intactes la muralles de Vauban i el traçat medieval de la població
Pujant de Perpinyà cap a l'Alta Cerdanya, sorprèn l'aparició de la vila emmurallada de Vilafranca de Conflent. Aquesta població, fundada el 1090 pel comte de Cerdanya, es troba entre impressionats espadats, en l'aiguabarreig del riu Tet i el seu afluent Cadí, que baixa del Canigó. Corona la vila, al Mont Belloc, el castell Fort Libèria, que s'uneix amb el recinte intramurs per una escala de 734 esglaons, el subterrani més gran d'Europa. Aquest subterrani es pot visitar, així com el recinte emmurallat i el castell. Molt a la vora també es poden visitar les coves Les Canaletes. El conjunt està considerat com a un dels “pobles més bonics de França”. La població té una història molt rica, pel seu emplaçament estratègic. Ha format part dels comtats de Cerdanya i Barcelona, del Regne de Mallorca, de la corona d'Aragó, del reialme d'Espanya i de França. L'aspecte actual el deu a l'enginyer francès Vauban, que, després del Tractat dels Pirineus, el 1659, va modificar i ampliar tots els elements defensius de les muralles i va fortificar coves que l'envolten. La vila va ser escenari de la conspiració de Vilafranca el 1674, quan les famílies nobles van conjurar-se per fer fora les tropes franceses. La conspiració va ser descoberta per la indiscreció d'Inés de Llar, que ho explicà al seu amant, el comandant francès De Parlan. Els conjurats van ser detinguts, executats i esquarterats per les tropes franceses, i els seus caps van ser exposats en gàbies de ferro a les portes de les muralles. Actualment Vilafranca és un dels indrets més visitats pels turistes a la Catalunya Nord.
Vauban
Dotze fortificacions de l'enginyer militar Sébastien Le Prestre, mariscal de Vauban, entre elles la de Vilafranca de Conflent, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La inclusió de la població va ser criticada per associacions catalanistes en considerar Vauban un representant de la “repressió militar francesa contra els catalans”.