Territori

No som tan lluny

david marín

Un castell del segle XI

El castell de Mur és una bella i solitària fortificació de frontera que s'alça al sud del Pallars, en un turó del Montsec, amb la conca de Tremp en un costat i l'embassament de Cellers a l'altre. Al segle XI, quan es va construir, era un indret clau que separava la Catalunya vella de la nova, en frontera amb l'Islam. Però un cop la zona pacificada i les fronteres allunyades, el castell va caure amb el temps en una certa decadència i finalment en l'abandó. La paret sòlida i austera del castell és el principal vestigi que s'observa a mesura que un s'hi aproxima remuntant el turó des de l'estany de Cellers. Des de la seva torre es té una bona vista de la plana de Ponent per un costat i dels pics del Pirineu per l'altre, enmig d'un paisatge abrupte, despoblat i silenciós.

A principis del segle XX l'excursionisme català va redescobrir aquesta peça patrimonial i amb la Mancomunitat es van començar a plantejar possibles obres de rehabilitació. L'any 1932, ja amb la República, es va començar a recuperar el castell. Però durant el franquisme va tornar a caure en decadència. Des de la represa democràtica s'ha aconseguit reobrir-lo al públic, i en els darrers deu anys s'ha treballat per convertir-lo en un nou element dinamitzador de la comarca del Pallars Jussà. S'han recuperat i reforçat les parets i la torre i els tancaments i s'han millorat els entorns, així com la col·legiata que hi ha al costat del castell.

Però faltava una assignatura pendent i era la recuperació de les tres plantes interiors de l'edifici. A això s'hi han posat ara els serveis d'enginyeria i arquitectura de la Diputació de Lleida, que han redactat el projecte. El van presentar el passat 4 de maig, durant la festa de l'Aplec de Mur, on cada any els pobles de l'entorn de la fortalesa recorden el seu vassallatge al comte Arnau Mir de Tost. El president de la Diputació, Joan Reñé, va explicar aquell dia que el projecte tindrà un cost de mig milió d'euros. L'Ajuntament de Castell de Mur haurà de treballar per aconseguir part del finançament, i a més dels plans d'obres de la Diputació es preveu acollir-se a l'1% que destina el Ministeri de Foment a obres de caràcter cultural d'entre els seus pressupostos d'infraestructures al territori.

L'alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, fa anys que en defensa la recuperació com a emblema cultural i esquer turístic del municipi i del conjunt del Pallars Jussà. Però adverteix de l'amenaça que suposa la línia de molt alta tensió (MAT) que Red Eléctrica ha planejat fer entre Penyalba i Isona per connectar Aragó i Catalunya amb una nova autopista elèctrica. En un dels traçats previstos les torres passen a prop del castell. Tants segles resistint, i diners invertits, perquè unes torres elèctriques li facin ombra.

Exemple
Els experts assenyalen que, per la seva estructura, que ha quedat en molt bon estat malgrat el pas dels segles, és l'exemple més ben conservat dels castells de frontera del comtats catalans


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ART

El Bòlit de Girona dona vida i visibilitat a l’aire

Girona
Festival

Neix De Soca-rel, festival literari de la llera del Ter

Barcelona
llibres

Josep M. Quintana novel·la el desterrament de Nahmànides

Girona
arts escèniques

El festival Moujuïc portarà nou propostes de dansa al Castell de Montjuïc

BARCELONA
EQUIPAMENTS

El Museu Pau Casals defensa a Portugal la seva nominació com a millor museu europeu

EL VENDRELL
CULTURA

Mor l’escriptor Paul Auster, un dels grans referents de la literatura nord-americana

cinema

Naomi Kawase, la germana japonesa de Lluís Miñarro

Barcelona
David Verdaguer
Actor

“Les persones no som planes, som polièdriques”

Barcelona
MÚSICA

Pérez Treviño desxifra en un llibre el ‘misteri’ del pianista Josep Colom

BARCELONA