La memòria dels ossos

La història és tos­suda i els morts, per molts anys que faci que estan enter­rats, a vega­des encara poden expli­car mol­tes coses i posar llum a epi­so­dis enfos­quits pels anys. La direc­tora del Museu d'Arenys de Mar, Neus Ribas, recorda que el 2001, en uns ter­renys del muni­cipi on s'estava cons­truint un cen­tre comer­cial, es van loca­lit­zar res­tes huma­nes anti­gues. Els arqueòlegs van fer una pri­mera actu­ació d'urgència a les vuit fos­ses loca­lit­za­des, on van tro­bar divuit cadàvers d'homes joves i de mit­jana edat que havien estat enter­rats de forma pre­ci­pi­tada, llançats lite­ral­ment a la tomba en un indret lluny de l'església, i que podrien ser vícti­mes d'un con­flicte bèl·lic entre els segles XVII i XIX.

Les dife­rents hipòtesis els situ­a­ven com a morts de la guerra dels Sega­dors, la guerra de Suc­cessió o la guerra del Francès. Els tècnics també van deter­mi­nar que aquells no eren els únics enter­ra­ments que hi havia a la zona. Les res­tes es van tras­lla­dar, les fos­ses es van tapar i el cen­tre comer­cial es va con­ti­nuar cons­truint sense pro­ble­mes. L'any 2013 el Ser­vei d'Arque­o­lo­gia de la Gene­ra­li­tat va dipo­si­tar els ossos en un nínxol del cemen­tiri d'Arenys en espera de poder fer-ne un estudi més exhaus­tiu. Un moment que va arri­bar fa pocs dies i que va reu­nir al vol­tant dels ossos l'antropòloga Núria Armen­tano, un metge forense i l'arqueòloga Gemma Caballé, que va fer les exca­va­ci­ons l'any 2001. L'estudi anatòmic forense ha de deter­mi­nar i cla­ri­fi­car amb pre­cisió tant l'edat dels homes com la causa més pro­ba­ble de la seva mort.

Paral·lela­ment a l'actu­ació forense i en el marc dels estu­dis locals i comar­cals que s'han revi­fat sobre la guerra de Suc­cessió al Maresme, l'his­to­ri­a­dor are­nyenc Fran­cesc Forn ha estat el pri­mer a asse­gu­rar que els esque­lets són de some­tents que la pri­ma­vera del 1714 van que­dar encer­clats per les tro­pes borbòniques que bai­xa­ven tant de Vall­gor­guina com de Coll­sa­creu.

I d'on ve tanta pre­cisió? De les memòries reco­pi­la­des d'un docu­ment manus­crit per la família del mas Bell­so­lell d'Arenys de Munt que des del 1666 fins al 1838 van fer de cro­nis­tes tant d'allò que pas­sava a la casa com als vol­tants. “L'escrit deixa constància que l'1 de juny del 1714 hi va haver un enfron­ta­ment entre els dos bàndols al Rial Llarg, on es van tro­bar els cos­sos, i que la vin­tena de some­tents de Santa Maria d'Arenys van ser morts o fets pre­so­ners i pen­jats després”, asse­nyala Fran­cesc Forn, que aporta una altra font docu­men­tal: “Les dades de l'arxiu par­ro­quial de Santa Maria d'Arenys dei­xen constància de la cele­bració de quinze mis­ses fetes en memòria d'uns morts dels quals no consta l'enter­ra­ment.” La loca­lit­zació d'una petita creu de bronze que un dels cos­sos tenia encara entre els dits també pot aju­dar a resol­dre el mis­teri. La res­posta arri­barà d'aquí a poc més de quinze dies.