Arqueologia
Els tresors ocults de Besalú
Una exposició sense precedents aplega una selecció dels materials trobats en les excavacions fetes al municipi
Els objectes són inèdits perquè es guarden en magatzems de diversos museus
El seu subsòl és molt ric en restes arqueològiques, però Besalú no té museu. Els milers de peces que s'hi han desenterrat des que al 1907 es van fer les primers excavacions a Santa Maria estan dipositades en diversos museus: el d'Arqueologia de Catalunya (MAC), el d'Art de Girona (Md'A), el comarcal d'Olot, i als magatzems del Pedret del Servei d'Atenció als Museus (SAM) i, generalment, no estan a l'abast del públic. Per això, l'exposició Besalú i l'Arqueologia: una història centenària que s'acaba d'obrir a l'Espai cultural –amb una selecció de tots aquests tresors– és una oportunitat excepcional per conèixer aquest patrimoni. Organitzada amb motiu de la celebració de les Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, que van tenir lloc divendres i dissabte, es podrà visitar fins a mitjans agost.
En l'àmbit historiogràfic, Besalú és conegut sobretot per la seva etapa medieval –sens dubte, la de més puixança econòmica i cultural– però el cert és que aquest municipi garrotxí és dels pocs que pot certificar, a base de restes arqueològiques, que ha estat habitat de manera ininterrompuda des de fa, almenys, uns 3.000 anys. Els coordinadors de l'exposició, Joan Frigola i Mari Fauró, disposaven de moltes més restes medievals que de qualsevol altra època, però han procurat equilibrar el nombre de peces de totes les etapes històriques. La mostra està organitzada en ordre cronològic. A més de les vitrines que contenen els materials, disposa d'una sèrie de plafons explicatius d'èpoques i jaciments, elaborats amb la col·laboració de diverses persones de Besalú.
Les peces més antigues són unes urnes funeràries del Bronze final (fa uns 2.800 anys) localitzades a can Barraca. D'època romana, crida l'atenció la ceràmica fina i els fragments d'estucat de paret desenterrat al jaciment de la vil·la de can Ring, o una gerra sencera, un amulet de forma fàl·lica i una sèrie de peces ornamentals provinents de la Devesa. Del jaciment de Capellada s'exposen, entre altres materials, una cassola sencera procedent del nord d'Àfrica, dels segles I o II.
És probable que molts visitants considerin, i amb raó, que la peça estel·lar de l'exposició és un fragment de làpida funerària jueva. Resulta que, tenint Besalú un passat jueu més que notable, aquesta és l'única estela jueva que ha sobreviscut o, almenys, que s'ha descobert fins ara. És del segle XV, es va elaborar amb pedra sorrenca, es va trobar a can Bellsolà i s'hi pot llegir, en caràcters hebreus: “Raquel, filla del rabí Yosef.” És contemporània seva la ceràmica valenciana que van trobar en unes obres a la plaça de la Llibertat, el 1971. Santa Maria, considerat l'origen del nucli de Besalú, hi aporta diferents restes, d'entre les quals en sobresurten dos formidables capitells de final del segle XII. Prop de les peces de pedra hi trobem una selecció de monedes encunyades a Besalú (distingides amb la Vera Creu) o procedents d'altres indrets, però localitzades aquí. El recorregut pels tresors amagats de Besalú es complementa amb un audiovisual.