Cantallops, nit d'estiu

Si amb l'ante­rior gira Joan Dausà va demos­trar que era més que un can­tant d'una cançó bonica, amb aquesta no només es con­firma que és un dels can­tau­tors cata­lans del moment, sinó que també es legi­tima com a solista excep­ci­o­nal en con­certs de petit for­mat. Fins i tot, quan els ele­ments li estan en con­tra. Ho vam poder com­pro­var diven­dres a la nit a Can­ta­llops (Alt Empordà), el cen­te­nar de pri­vi­le­gi­ats que vam assis­tir al que havia de ser un con­cert excep­ci­o­nal a l'aire lliure en el marc del fes­ti­val Sons del Món, entre vinyes, a l'incom­pa­ra­ble paratge del Celler de Vinyes dels Aspres. De nit estre­llada, res de res. Una tro­nada d'estiu que va des­car­re­gar prou pluja, llamps i llam­pecs, que va obli­gar a mobi­lit­zar els orga­nit­za­dors a posar en pràctica el pla B. No sabrem mai què ens vam per­dre, però sí que l'alter­na­tiva va rut­llar a la per­fecció.

L'àpat de pa amb tomàquet i embo­tits previ es va tras­lla­dar (amb l'ajut d'un exèrcit de volun­ta­ris) a la sala de tines del celler. I tot­hom encan­tat. Men­tres­tant, l'equip tècnic va fer esforços per tras­lla­dar el con­cert al local de la Soci­e­tat La Concòrdia. No sé si per l'aman­si­ment que pro­voca el bon vi que ens van ofe­rir, i mal­grat la xafo­gor insu­por­ta­ble, tot­hom es va dei­xar empor­tar per aque­lla nit espe­cial. Dausà, cançó rere cançó, es va fer seu el públic. Ho té fàcil, amb aque­lla veu talen­tosa que acom­pa­nyada del piano recita cançons que, para­do­xal­ment, són tris­tes i melan­gi­o­ses però que, emo­ci­o­nal­ment i musi­cal, són inten­ses, enco­rat­ja­do­res i fins i tot diríem que ale­gres. Va repas­sar, així, cançons del Jo mai mai; del seu nou tre­ball, l'esplèndid On seràs demà?, i temes de la banda sonora Bar­ce­lona, nit d'estiu.

Tots recor­da­rem una altra nit d'estiu: la de Can­ta­llops. Com de ben segur ho farà Dausà, que mai no s'hau­ria ima­gi­nat que es con­ver­ti­ria per un dia en el Quim Mas­fer­rer d'El fores­ter, i tri­om­fa­ria. I és que damunt d'aquell esce­nari del local social del poble va can­tar però també va ofe­rir llar­gues inter­lo­cu­ci­ons amb un públic molt hete­ro­geni, com ara quan es va diri­gir a una àvia que cele­brava els 91 anys i li va dedi­car una cançó. Després d'aquesta experiència i altres con­certs memo­ra­bles, reco­ma­nem a Sons del Món –Vi & Music. Empordà– que, tot imi­tant aque­lla marca de cer­vesa que ha paten­tat sense rubor una ide­a­lit­zació del con­cepte medi­ter­rani, s'apropiï ja del lema Empordània­ment. Sou únics.