Esperit inalterable

Duncan Dhu va actuar dimecres a Cap Roig sense Diego Vasallo, que ha estat baixa en els últims concerts de la gira de reunió del grup per un problema d'esquena que sembla força seriós. Tenint en compte que, en definitiva, Duncan Dhu són des de fa 25 anys i, a pesar dels parèntesis, Vasallo i Mikel Erentxun, un esperava algun tipus de rebel·lió del públic per l'absència no anunciada del primer, però no va passar res; al contrari: Erentxun va disculpar l'absència del seu company (“Li fot molt no poder estar aquí”) i el concert va ser tot un èxit, amb un Erentxun exultant, especialista en llançament de guitarres de punta a punta de l'escenari, quan necessitava quedar alliberat de l'instrument per moure's amunt i avall amb l'energia d'un Iggy capaç d'enfilar-se i ballar a sobre dels amplificadors.

Amb una banda impecable formada per músics bascos i càntabres amants de la música nord-americana amb arrels –banjo, slide guitar, Hammond...–, Duncan Dhu va obrir el concert amb un tema nou, Cuando llegue el fin, i en va tocar dos més del recent El duelo, però el públic sabia molt bé el que volia: Jardín de rosas, Una calle de París, No puedo evitar (pensar en ti), En algún lugar i, ja en els bisos, Cien gaviotas i la molt reclamada Esos ojos negros van ser els grans moments d'una nit inevitablement nostàlgica, per cortesia d'un grup que dilluns passat va celebrar el seu 30è aniversari, de moment sense Vasallo, però amb l'esperit inalterable.