Al marge de l'èxit

Admi­ra­dor de Flau­bert, el com­po­si­tor francès Phi­lippe Fénelon torna a ins­pi­rar-se en un text del pare de Madame Bovary per a la seva nova òpera, Flau­bert & Vol­taire, una obra d'encàrrec del Fes­ti­val de Pera­lada que s'estrena aquest ves­pre al claus­tre del Carme. La idea va sor­gir men­tre tre­ba­llava en l'òpera JJR Citoyen de Gèneve a Gine­bra, i va tenir accés a un manus­crit de Flau­bert poc cone­gut. El text, con­ser­vat en el Museu Vol­taire de la ciu­tat suïssa, recull les refle­xi­ons del novel·lista, que als 24 anys va lle­gir tot el tea­tre del filòsof il·lus­trat. En el manus­crit hi ha cites de Vol­taire i els comen­ta­ris que va ano­tar Flau­bert als mar­ges. “De seguida vaig pen­sar que es podria escriure una història rela­ci­o­nant els dos autors, però com que era absurd fer-los tro­bar per una qüestió històrica, vaig idear tres per­so­nat­ges: Gus­tave, un escrip­tor jove que vol tri­om­far, i Alp­honse i Can­dide, dues enti­tats que estan al seu vol­tant, tot i que no sabem si exis­tei­xen de debò. Els tres com­par­tei­xen pis i entre ells s'esta­bleix una mena de diàleg en el qual Gus­tave recorre un camí cap a la inde­pendència de l'artista.” Fénelon, que debuta a Pera­lada amb aquesta com­po­sició, està con­vençut que l'artista ha de crear al marge de l'èxit, “fer el que pensa inde­pen­dent­ment del judici del públic”.

Els tres per­so­nat­ges estan inter­pre­tats per un baríton i dos tenors –Vla­di­mir Kaps­huk, Damien Bigour­dan i Manuel Núñez Came­lino– i un con­junt ins­tru­men­tal, Ensem­ble Court Cir­cuit, inte­grat per una viola, un violí i un cla­ri­net. “Vaig triar aquests ins­tru­ments perquè estan a prop de la veu humana i de cadas­cun he aga­fat la part cen­tral de les tes­si­tu­res”. L'òpera, coproduïda pel Fes­ti­val amb Vox 21, s'estruc­tura en 17 esce­nes i qua­tre inter­me­dis. “És la pri­mera vegada que tre­ba­llo per una pro­ducció tan reduïda i és més difícil desen­vo­lu­par la dra­matúrgia”, sosté el com­po­si­tor, que en un inici volia incloure una soprano i un con­junt ins­tru­men­tal més ample. Pel que fa a la par­ti­tura, Fénelon ha tre­ba­llat amb diver­sos estils, de la mateixa manera que Gus­tave va pro­vant dife­rents recur­sos estilístics fins tro­bar la seva pròpia veu com a escrip­tor.

Phi­lippe Fénelon (1952, Suèvres, França) és autor de nom­bro­ses òperes, entre les quals des­ta­quen Salammbô, (Opéra Nati­o­nal de Paris, 1998), i Faust, (Théâtre du Capi­tole, 2007). Estudiós de la Lite­ra­tura Com­pa­rada, actu­al­ment tre­ba­lla sobre un text de Cortázar, Nada a pehuajó, per a la seva pro­pera com­po­sició lírica.