Del ‘thriller' al deliri panteista

L'any 2011, Luc Besson va ser el responsable de la distribució francesa d'El árbol de la vida, de Terrence Malick, on ens proposava un viatge als misteris de la creació. Resulta curiós veure com l'estètica transcendentalista de Malick ha acabat influenciant un cineasta com Besson que tothom situaria en una altra esfera del cinema. Lucy, la seva darrera pel·lícula, podria ser vista com un mix entre un thriller de Park Chan-Wook, una faula transcendental de Malick i un manga japonès. La barreja és sorprenent i estaria condemnada al fracàs si no fos perquè Scarlett Johansson hi aporta un carisma especial.

Lucy comença com un thriller. Una estudiant americana és segrestada per la màfia coreana que opera a Taipei (Taiwan) i converteixen el seu cos en el d'una mula que ha de transportar una droga especial. Un cop li han introduït la droga, aquesta s'escamparà per tot arreu i començarà un procés d'al·lucinació que la portarà a tenir un poder especial en la seva ment que li permetrà veure tot allò que un cervell normal no pot arribar a copsar. És a partir d'aquest moment que, amb l'ajuda de Morgan Freeman en el paper de mestre de cerimònies, comencen un seguit de visions, deliris esotèrics panteistes que la portaran a veure d'on venim, qui som i quin és el misteri que va envoltar la creació.

Luc Besson no ha estat mai ni un cineasta intel·lectual, ni una persona gaire amiga de les reflexions filosòfiques; el seu màxim interès ha estat fer un cinema comercial que tingués entrada fàcil en territori nord-americà. Per fer-ho ha anat dissenyant un model especial d'heroïna femenina rebel –Nikita, Joana d'Arc, etc.– amb una personalitat peculiar de la qual la Lucy del títol n'és una clara extensió. Besson cau en comparacions exagerades, en un muntatge planer i en un excés de pretensió en l'ús de les imatges de postproducció digital. De totes maneres, el magnetisme de Scarlett té una aura especial. L'actriu ha rodat Lucy després d'haver interpretat una sorprenent extraterrestre addicta al sexe a la genial Under the skin, de Jonathan Glazer. Deixant de banda els escàndols generats per la pel·lícula, l'actriu hi mostra la part més inquietant de la seva personalitat i genera un fort magnetisme. A Lucy, alguna cosa d'aquesta nova aura es filtra i genera una estranya atracció en algunes de les millors imatges d'aquest deliri.