La nova biblioteca, per Nadal

La nova biblioteca pública de Girona podrà entrar en servei abans que acabi l'any, segons va anunciar ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, durant una visita a les instal·lacions acompanyat de l'alcalde, Carles Puigdemont; el director general de Patrimoni, Joan Pluma; el delegat territorial del Departament de Cultura, Antoni Baulida, i la directora de la biblioteca, Lourdes Reyes, que va guiar-los pels diversos espais amb un entusiasme desbordant. L'inici dels treballs d'urbanització de l'entorn de l'edifici, que el Ministeri de Cultura va adjudicar el 15 d'agost a una empresa gironina, ha permès desencallar la recepció de l'obra i emprendre el trasllat del fons bibliogràfic des de les dependències de la Casa de Cultura al nou equipament del carrer Emili Grahit. La previsió és recol·locar una mitjana de 5.000 documents diaris fins que estiguin a lloc els 290.505 que hi ha registrats al fons perquè en menys de tres mesos la biblioteca pugui obrir al públic després de més d'un any d'espera (l'antiga seu va tancar el 30 d'agost del 2013). La inauguració comportarà el trasllat de la biblioteca Ernest Lluch a l'espai alliberat de la Casa de Cultura, per no deixar desatès el centre de la ciutat i desdoblar, en canvi, el servei a l'Eixample. El canvi està previst per al novembre.

“Espero que la nova biblioteca pugui ser un bon regal de Nadal”, va desitjar Mascarell. Serà en qualsevol cas un esdeveniment excepcional per a la ciutat, que disposarà de la biblioteca pública més gran del país, amb 7.121 m² distribuïts en tres espaioses plantes que multipliquen per set la superfície de les velles dependències. Només la supera en magnitud la Biblioteca Nacional de Catalunya, que pertany, de fet, a una altra categoria. Amb quatre biblioteques i dos punts de lectura de barri, Girona serà, a més, la primera gran ciutat catalana que haurà completat el sistema bibliotecari català, de manera que esdevindrà “punta de llança” de tota la xarxa. Carles Puigdemont, va destacar que el nou equipament aixoplugarà tots els serveis bibliotecaris de la ciutat per afavorir una gestió coordinada.

L'edifici, projectat pels arquitectes Mario Corea, Luis Moran i Sebastián Guerrico, ha costat 15.580.000 euros, aportats per l'Estat. La Generalitat, un cop rebudes les claus dilluns passat, n'assumirà la gestió i les despeses de manteniment, que pugen a 1.160.667 euros anuals, incloent-hi els sous del personal, que augmenta de 14 a 22 empleats (19 en plantilla i 3 externs). Entre els serveis que ofereix la nova biblioteca, destaquen els 350 punts de lectura (50 per a infants i joves i 300 per a adults), una àmplia secció de primers lectors assistida per un dinamitzador, l'hemeroteca, la sala d'informàtica, una aula de formació que podrà acollir des de clubs de lectura a reunions d'associacions de veïns, dues sales de treball per a estudiants que hagin de fer recerca en grup, una sala de projecció, una mediateca, un espai d'exposicions temporals que s'inaugurarà amb un repàs a la història de la mateixa biblioteca, la cafeteria, una bústia de devolució robotitzada activa les 24 hores del dia i un auditori amb capacitat per a 110 persones on s'hi podran representar també espectacles de petit format.

Fora de la vista del públic, hi haurà les oficines administratives i el gran cor de l'equipament: el dipòsit, per fi en condicions òptimes de conservació, del seu valuós fons patrimonial, amb uns 20.000 documents anteriors al segle XX, que redueixen a dues sales dotades de pràctics compactes les sis plantes en què havia d'estar repartit fins ara. També al soterrani hi ha l'aparcament per al bibliobús, un dels grans projectes de la nova biblioteca.

Però deixant de banda l'eloqüència marejant de xifres i dades, el primer que atraurà el visitant de la biblioteca central de Girona és l'amplitud i la lluminositat, on tot sembla a la vista, inclosa la vegetació exterior, que s'integra a l'edifici enfilant-se pels murs i estenent-se en forma de terrasses d'esperit japonès pels finestrals i celoberts que airegen la construcció. “Té una mica d'aire zen”, deia ahir la directora, Lourdes Reyes, que es declarava enamorada de detalls tan imperceptibles i rellevants com la calidesa del passamans de l'escala. Línies rectes, sense a penes destorbs, parquet al terra i el color blanc predominant als mobles contribueixen a reforçar l'atmosfera harmònica de l'espai tot i l'enormitat.