Cinema Critica

CRÍTICA

Àngel Quintana

Les erosions del pas del temps

Tota pel·lícula de ficció amaga un efecte docu­men­tal. Una pel·lícula rodada en els exte­ri­ors natu­rals d'una ciu­tat ens pot ser­vir per recor­dar-nos com eren deter­mi­nats espais, o com uns actors havien estat en un moment deter­mi­nat de les seves vides. Casa­blanca de Mic­hael Cur­tiz, per exem­ple, ens mos­tra com eren els actors Humph­rey Bogart i Ingrid Berg­man a començament dels anys qua­ranta, quan varen dis­fres­sar-se de Rick i Ilsa per repre­sen­tar una història d'amor en els anys de l'ocu­pació nazi. Boy­hood de Ric­hard Link­la­ter explora l'efecte docu­men­tal que el temps deixa a l'inte­rior d'una ficció. El relat segueix el camí dibui­xat per altres pre­ce­dents com els films d'Antoine Doi­nel, de Truf­faut, o la tri­lo­gia del cine­asta escocès Bill Dou­glas, però ho fa amb la sin­gu­la­ri­tat de mos­trar la meta­mor­fosi i la trans­for­mació del cos d'uns actors i con­ver­tir el pas de la infància a l'ado­lescència, com a temps de trànsit vital, en l'ele­ment cen­tral del film.

Boy­hood explica els can­vis que expe­ri­menta Mason, un jove de Aus­tin (Texas) entre sis i divuit anys; entre el moment en què ha d'aban­do­nar la pri­mera llar fami­liar per des­plaçar-se a un altre indret, fins al moment en què ha de dei­xar la família per entrar a estu­diar a la Uni­ver­si­tat. Mason –Ellar Col­trane– can­via, però al seu vol­tant tot es trans­forma. Link­la­ter no només docu­menta l'enve­lli­ment de Mason sinó també dels seus pares –els actors Patri­cia Arquette i Ethan Hawke– o de la seva ger­mana –l'actriu Lore­lei Link­la­ter, filla del direc­tor.

Ric­hard Link­la­ter ha expli­cat en nom­bro­ses entre­vis­tes que al llarg de dotze anys de la seva vida va dedi­car qua­tre dies cada any per fil­mar Boy­hood amb els matei­xos actors. El rodatge glo­bal no va ser supe­rior als 39 dies, però el mate­rial cap­tu­rat mos­trava per­fec­ta­ment les ero­si­ons del pas del temps. El resul­tat final no és només una experiència des­con­cer­tant sinó una pel·lícula excep­ci­o­nal, un dels grans títols cine­ma­togràfics sobre l'ado­lescència.

Ritu­als i con­flic­tes

La dra­matúrgia de Boy­hood recolza cons­tant­ment en els petits ritu­als que mos­tren els can­vis i trans­for­ma­ci­ons d'una família. A l'inte­rior del film sor­gei­xen alguns con­flic­tes. Els pares del pro­ta­go­nista es van sepa­rar perquè es varen ena­mo­rar massa joves i van ser incapaços d'afron­tar la pater­ni­tat. La mare de Mason fra­cas­sarà amb els dos intents de nova pare­lla. El pare viurà des d'una certa radi­ca­li­tat però sense afron­tar la res­pon­sa­bi­li­tat paterna de la quo­ti­di­a­ni­tat davant els seus fills. Mason viurà un procés d'ini­ci­ació a l'edat adulta que el por­tarà a des­co­brir la sexu­a­li­tat, ini­ciar-se en el món de l'alco­hol i fumar mari­hu­ana. Les incer­te­ses vitals no faran més que pene­trar en la vida del per­so­natge, men­tre alguns ritu­als inten­ten ins­criure'l en els vells valors de l'Amèrica més ances­tral. El temps que can­via no és només el temps fami­liar sinó el temps de la política. Boy­hood mos­tra referències sobre l'elecció d'Obama l'any 2008 i ens des­criu com Mason és fill de la cul­tura digi­tal. Tot ple­gat, però, està ela­bo­rat a par­tir d'una mirada no gens efec­tista que evita tot mora­lisme. Link­la­ter no retreu a Mason que begui alco­hol als 15 anys perquè forma part d'un camí d'apre­nen­tatge. Al final, Link­la­ter no esta­bleix cap mirada nostàlgica sobre l'esde­ve­nir, sobre la infància que hem dei­xat enrere. Ni tam­poc vol fer una apo­lo­gia del carpe diem, de la importància d'atra­par el pre­sent. El cine­asta ens recorda que la vida és sobre­tot un trànsit con­ti­nuat en que es pre­nen deci­si­ons impro­vi­sa­des, per la qual cosa allò impor­tant és la sen­si­bi­li­tat, la capa­ci­tat per poder intuir i superar els nom­bro­sos obs­ta­cles de la existència.

Abans i després
No és la primera vegada que Richard Linklater treballa amb Ethan Hawke ni la primera que capta amb la càmera el pas del temps en una relació: l'actor nord-americà i la francesa Julie Delpy protagonitzen una singular història d'amor al tríptic format per Abans de l'alba (1995), Abans de la posta (2004) i Abans del capvespre (2013).
Boyhood
Direcció: Richard Linklater Intèrprets: Ellar Coltrane, Patricia Arquette, Ethan Hawke, Jordan Howard Gènere: drama Any: Estats Units, 2014


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia