Llibres

poesia

jordi llavina

El cercle viciós de l'aigua

Josep M. Sala-Vall­daura ens acaba de donar un lli­bre molt bell con­sa­grat a l'aigua, ele­ment i símbol: “L'aigua que es fa temps que es fa metàfora que es fa símbol que es fa poema...” Pre­sent en tot, pre­sent per­tot, començant pel nos­tre cos, l'aigua és metàfora del pas del temps i un reflex il·lumi­na­dor de la nos­tra fugaç estada al món. I en aquests nous poe­mes de l'autor adqui­reix múlti­ples for­mes, passa per infi­ni­tat de llocs, des­criu un cer­cle neces­sari. Molt sovint irromp i brama, i altres vega­des s'estanca i dorm. En algun cas, la seva acció sug­ge­reix una idea sor­pre­nent i apai­va­ga­dora: “El cor­rent tran­quil de l'aigua se'n va, / a poc a poc, camí d'algun con­flent: / morir és viure en un cabal més gran.”

El símbol químic de l'aigua, divi­dit en les seves tres uni­tats, ser­veix per defi­nir l'estruc­tura de l'obra (que consta de cinc parts –les altres dues reben el nom de “Res­closa”–, més una coda). Aquí i allà, es fa la iden­ti­fi­cació de l'aigua –flu­ent o no– amb l'escrip­tura: “La tinta del poema és una aigua fosca.” En la insi­nu­ació que, en els cor­rents de fons, hi ha una vida que cal tenir en compte, hi podem veure, també, una picada d'ullet a la immersió que repre­senta sem­pre l'exer­cici rigorós de la poe­sia.

L'aigua, com recorda la més cèlebre lliçó hera­cli­ti­ana, és movi­ment cons­tant i pas irre­cu­pe­ra­ble: “Només en el canvi pots tro­bar recer i repòs.” Aquest és un lli­bre dedi­cat a l'aigua, a la influència cons­tant que aquest ele­ment té en la nos­tra vida, en la nos­tra consciència (que són del tot ini­ma­gi­na­bles sense ella). També nosal­tres, com el cor­rent flu­vial, som canvi per­petu: “La imatge més fonda del viure / s'observa a la superfície encres­pada del riu.” En el poema Alle­gretto fugato, es fa un inven­tari de la feso­mia diversa de l'aigua. Acaba així: “les aigües fei­ne­res que fan camí per la terra / i pugen per les tiges i els troncs, / i són flor i són vida”. Hi ha, com mig diu el títol d'aquesta secció, un desig de bas­tir una res­closa: per atu­rar l'aigua enfu­rida, el temps devo­ra­dor. El somni pro­cura imat­ges inqui­e­tants que, això no obs­tant, aju­den a fixar l'horitzó molt més enllà del que és habi­tual: ocells de fondària i pei­xos d'altura (i, tan­ma­teix, els som­nis sem­pre aca­ben ater­rant, “perquè els éssers humans són fets de terra / i a la terra tor­nen”). Un dels poe­mes més estre­mi­dors és el que com­para la con­tem­plació d'uns cucs amb la que Déu fa de nosal­tres (“Lla­vors me'ls miro com em mira Déu”). Un altre esta­bleix una ana­lo­gia entre les armes del pop i les dels grans finan­cers. El neda­dor sem­bla una glossa lírica al conte de Che­e­ver...

Aquesta és una obra plena de vida i de reflexió sàvia. Hi ha, també, cer­ta­ment, el no-res, i hi ha la referència a l'encalç de les il·lusi­ons, una fita inas­so­li­ble: “Cap branca, cap pedra, cap obs­ta­cle, / deté el curs de l'aigua, / la fuga dels som­nis i el pas dels dies, / men­tre encal­ces, sense atra­par-les, / les il·lusi­ons que has fet volar.”

Gota a gota
Josep M. Sala-Valldaura
Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2013 Editorial: Proa Barcelona, 2014 Pàgines: 88 Preu:16 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia