Música

Anne-Sophie Mutter. ENTREVISTA

, Violinista. valèria gaillard

“Amb l'edat et fas més conscient però també més lliure, i prens més riscos”

La violinista alemanya Anne-Sophie Mutter protagonitza el pròxim 25 de setembre el concert inaugural de la temporada 2014/15 al Palau de la Música Catalana, un concert que ofereix, a més, l'estrena d'una obra de Bernat Vivancos, Bach im Himmel. Mutter, que va ser descoberta als 13 anys pel mateix Karajan, està reconeguda com a una de les millors violinistes del món. Al Palau interpretarà el Concert per a violí i orquestra núm. 1 de Max Bruch amb l'Orquesta Nacional de España sota la batuta del director peruà Miguel Harth-Bedoya. Complementen el programa la Simfonia número 9 en Mi menor, op. 95, del Nou Món, d'A. Dvorák.

Quina relació manté amb aquesta obra de Bruch?

És una de les grans peces del repertori romàntic i m'agrada especialment el segon moviment, que és molt intens. Té parts també molt dramàtiques per a l'orquestra, a banda que disposa d'uns solos fantàstics. És un dels primers concertos que vaig interpretar i per a mi és molt especial.

El va enregistrar el 1981 amb la Filharmònica de Berlín dirigida per Hervert Von Karajan quan només tenia 18 anys. Com ha canviat la seva interpretació d'aleshores ençà?

Amb l'edat et fas més conscient, però alhora més lliure i prens més riscos. Quan ets més jove i tens menys experiència et sents insegura, en canvi amb els anys he anat agafant confiança i ara puc dir que potser faig una interpretació més matisada i més plena de detalls, una interpretació segurament més romàntica que aleshores!

Quina és la seva experiència al costat de l'Orquesta Nacional de España?

Hi he tocat moltes vegades i m'agrada perquè és una orquestra amb la ment molt oberta i una gran energia. En canvi serà la primera vegada que tocaré amb Miguel Harth-Bedoya. Estic molt il·lusionada perquè és un director jove i talentós. És interessant poder compartir amb ell l'experiència que he recollit durant anys tocant amb els directors més importants del món.

Què li sembla l'acústica del Palau?

És una sala meravellosa i l'acústica és fantàstica, però realment crec que el més important en un concert és l'audiència, i en aquest cas sempre he tingut molt bona experiència. A més, amb un repertori romàntic segur que funcionarà: amb Bruch et sents a casa.

Quins són els seus projectes actuals?

Després de tocar a Barcelona i a Madrid marxo a Nova York, on inauguro la temporada al Carnegie Hall, del qual sóc artista resident. Faré diferents programes i tocaré amb la meva formació de corda. Pel que fa als enregistraments, fa un any vaig fer una actuació inusual, el Yellow Lounge, en un club de Berlín, en què barrejàvem música electrònica amb clàssica (Brahms i Dvorák). Era un concert adreçat a persones que no escolten habituament música clàssica i va tenir molt d'èxit. Crec que seria interessant enregistrar-ho.

ARXIU


És una sala meravellosa i l'acústica és fantàstica, però realment crec que el més important en un concert és l'audiència, i en aquest cas sempre he tingut molt bona experiència. A més, amb un repertori romàntic segur que funcionarà: amb Bruch et sents a casa.

Quins són els seus projectes actuals?

Després de tocar a Barcelona i a Madrid marxo a Nova York, on inauguro la temporada al Carnegie Hall, del qual sóc artista resident. Faré diferents programes i tocaré amb la meva formació de corda. Pel que fa als enregistraments, fa un any vaig fer una actuació inusual, el Yellow Lounge, en un club de Berlín, en què barrejàvem música electrònica amb clàssica (Brahms i Dvorák). Era un concert adreçat a persones que no escolten habituament música clàssica i va tenir molt d'èxit. Crec que seria interessant enregistrar-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.