MUSEUS
TEREsa márquez
Bassat tanca el cercle
El Museu d'Art Contemporani de Mataró recopila “l'essència” de les exposicions anteriors
El publicista Lluís Bassat és un home optimista, i amb una gran capacitat per transmetre la il·lusió sobre una de les seves grans passions: l'art. Si a més disposa de l'escenari perfecte, com és la Nau Gaudí de Mataró, i dels millors ingredients, les obres del seu fons particular, la celebració està complerta. I precisament de celebració va la cinquena exposició de gran format que acull l'espai maresmenc i que es podrà veure fins al març del 2015. Batejada amb el nom revelador de Col·lecció Bassat. Quatre dècades cinquanta artistes 1940-1979, la mostra, comissariada com les altres per la directora de l'espai, Núria Poch, ofereix al visitant un recorregut atapeït de les pintures i escultures més representatives dels artistes que Bassat i la seva dona, Carmen, han anat reunint al llarg de la seva vida. La petjada catalana és profunda, amb l'esperit de Guinovart i Ràfols-Casamada com a convidats principals, però al contrari que les exposicions anteriors, aquesta s'ha obert també a les manifestacions artístiques internacionals. No en va durant aquests cinc anys la col·lecció ha crescut amb l'adquisició de més de 200 obres i calia buscar, amb dificultat, un espai adequat per a les més valorades. Durant la presentació a la premsa de la mostra, Lluís Bassat va destacar que moltes de les obres sota els magnífics arcs de fusta ideats per un jove Antoni Gaudí no havien estat mai exposades en públic “i evidentment, mai de forma conjunta”. “Hem volgut reunir els artistes en els quals confiem i que creiem que han estat indispensables a l'hora de forjar un moviment artístic català contemporani”, va precisar. Un homenatge, sens dubte, al qual també van ser convidats tant els pintors i escultors –Josep Navarro, Xavier Serra de Rivera, el mataroní Perecoll...– com els familiars d'aquells que ja no hi són i que van permetre contextualitzar i aprofundir en la interpretació de les obres, com en el cas de la filla de Josep Guinovart, Maria, o del fill de Joan Claret, Albert.
Precisament la filla de Guinovart reconeix que les obres triades del seu pare pertanyen a etapes ben diverses. Crida l'atenció, però, un gran quadre que emmarca un rostoll cremat. “Aquí hi trobem Agramunt, el contacte amb la natura, els elements constants en l'obra de Guinovart com són les closques d'ous d'on l'artista defensava que germinava l'esperança”, aporta. En el grup d'artistes també hi ha predisposició a fer entendre les seves obres. El mateix Perecoll, representació mataronina, facilita als presents detalls d'un quadre inspirat en el mestre Rembrandt que insinua unes figures molt properes a la volumetria de les escultures. “Sempre he estat més volumètric que no pas plàstic”, admet amb un somriure. L'ull del visitant, sigui o no un expert, captarà més o menys detalls de les peces, però Lluís Bassat a l'hora de presentar l'exposició va més enllà i enllaça històries i anècdotes que aporten valor emocional al recorregut. Durant la visita guiada s'atura davant un quadre de Gerard Sala i assenyala que es tracta d'una pintura dedicada a la seva dona, Carmen. “Vam anar a sopar amb l'artista quan la Carmen estava embarassada i gairebé neix el meu fill al seu estudi, perquè poc després d'arribar a casa vam haver de marxar a l'hospital”, rememora.
Peces destacades
Entre les peces exposades destaquen La connaissance absolue, de René Magritte, de l'any 1965; una escultura en bronze dels anys cinquanta d'Eduardo Chillida; el Cuadro 174, de Manolo Miralles, pintat el 1962, i El monument a Cristòfor Colom embolicat (Projecte per Barcelona, una obra en llapis sobre paper del 1970 dissenyada pel búlgar Christo i que, com el seu nom indica, no va passar d'una idea. “Era una proposta molt agosarada per l'època”, admet Lluís Bassat.
Amb aquesta cinquena i darrera exposició, el consorci ha mostrat un total de 512 obres de 144 artistes que, tal com defensa la mateixa comissària, “han permès copsar els moviments i l'evolució de l'art català des de la postguerra fins a l'acabament de la dècada dels anys setanta”. Precisament ha estat la dècada dels setanta la que ha concentrat el gruix de les exposicions, s'hi han dedicat tres de les quatre mostres anteriors. I l'argument és prou convincent quan es gira la vista enrere i es constata que la major part dels artistes d'aquell temps havien passat per la Galeria Adrià, “el germen de la col·lecció Bassat”.