La màgia de l'equilibri

L'espec­ta­cu­la­ri­tat de l'acrobàcia de con­junt, ser­vida amb un cant a la concòrdia, mirant de resol­dre la inco­mu­ni­cació tei­xint la pau i anul·lant els camins sense sor­tida de la inco­mu­ni­cació són a la tar­geta de pre­sen­tació de Cirkus Cirkör, d'Esto­colm. És pro­ba­ble­ment la peça més vis­tosa del pro­grama de circ, sense des­merèixer la qua­li­tat i la sen­si­bi­li­tat de Manolo Alcántara a Rudo (Tra­pezi, 2014). El fes­ti­val també manté la presència de clowns que beuen de la tra­dició, amb uns per­so­nat­ges que ja tenen més pes que els números que pre­sen­ten i que (amb contínua con­vivència amb el públic) des­gra­nen el seu mun­tatge. L'any pas­sat Avner the Eccen­tric va assen­tar càtedra, aquest any, el con­vi­dat és Paolo Nani (La carta) i també es dóna visi­bi­li­tat a l'humor de casa: Mar­cel Tomàs (El pillo).

L'artista Pep Bou viatja nova­ment amb el seu uni­vers de bom­bo­lles de sabó a Bom­bo­llava i s'atre­veix a prac­ti­car algun ele­ment de funam­bu­lisme. Ben dife­rent és el joc escènic que pro­po­sen les dues intèrprets d'Estam­pa­des (Berta Escu­dero i Paula Radresa). Si en edi­ci­ons ante­ri­ors van pre­sen­tar un mun­tatge de dansa aèria ara, amb el suport de Sergi Este­ba­nell (Mesa para 2, Call me Maria i una de les ànimes de Kamc­hatka) pro­posa a la plaça de les Olles (8 i 29 de novem­bre) una peça ins­pi­rada en els obrers de les fàbri­ques tèxtils, per­so­nes anònimes que també van tei­xir el progrés d'una soci­e­tat que avui ha obli­dat el seu pas­sat més brut i de llar­gues jor­na­des labo­rals, cana­lla inclosa.