L'infant que mirava les estrelles

L'escriptor nord-americà Ray Bradbuy (1920-2012) és autor de nombroses obres de ciència-ficció tan importants com Cròniques marcianes i Farenheit 451. Bradbury també va conrear el gènere de terror i de fantasia i va fer de guionista per a sèries de televisió i de pel·lícules, com la de John Huston Moby Dick.

Les pomes daurades del sol, publicat per primera el 1953, ens arriba ara editat per La Magrana amb deu relats més que fa encara més completa aquesta antologia literària d'un dels mestres del gènere. Entre els trenta-dos relats trobem el Bradbury més imaginatiu, capaç de sorprendre els lectors amb la seva capacitat de representar-nos una visió dramàtica de l'ésser humà i de capficar-nos amb l'esdevenidor que l'espera.

La traducció impecable dels relats, signada per Lluís-Anton Baulenas, ens ajuda a comprendre el món fantàstic d'aquest gran escriptor nord-americà. El títol del llibre està extret de l'última estrofa del poema La cançó d'Aengus que vaga, de W.B. Yeats: “I colliré, fins a la fi del temps i dels temps, / les pomes platejades de la lluna, / les pomes daurades del sol.” El llibre recull un escrit de Bradbury on exposa el perquè de la seva obra: “Quan jo era un nen, allà a l'Oest Mitjà, solia sortir de nit a buscar les estrelles i a preguntar-me'n coses. Suposo que tots els nois ho han fet, això. Quan no mirava les estrelles, corria amb les meves vambes, velles o noves de trinca, en cerca d'un arbre on poder-me enfilar, d'un llaç, o remenava en la biblioteca de la ciutat per llegir sobre dinosaures o màquines del temps. [...] Aquest llibre tracta d'aquelles estrelles i d'aquelles vambes.”

L'autor manté la seva visió del món futur des d'una perspectiva humanista i poc sofisticada a l'hora de presentar-nos la tecnologia futura. S'endinsa en altres mons plens de descobriments i de raons per fer-nos pensar. Són històries que no cauen mai en la banalitat quotidiana, i sobretot mostren la meravella que va de la cosa més terrible a la més sublim. Els contes de Bradbury revelen la seva capacitat de gran escriptor a l'hora de sorprendre amb algunes històries que són obres mestres del gènere. Els símbols que trobem en els seus relats ens ajuden a entendre l'univers que habitem, com l'efecte papallona, expressat en el conte El so d'un tro. El relat que porta per títol el mateix de l'antologia és realment un viatge encisador i poètic al sol a través del coet Copa d'Or, també anomenat Prometeu i l'Ícar. Entre els relats no manquen les clàssiques històries de viatges en el temps, un dels quals és, precisament, La màquina del temps. Una màquina que viatja al passat i al futur que ben segur causarà les delícies de tots aquells que s'immergeixin en la lectura de les seves pàgines.