poesia. opinió
ferran aisa. david castillo
La gran aventura poètica
Jesús Lizano (Barcelona, 1931) acaba de publicar la seva gran obra completa editada per la Fundación Anselmo Lorenzo, lligada al sindicat històric de la CNT. Aquesta vegada el poeta recull no únicament els seus versos, sinó també la seva prosa, és a dir, els seus diversos manifestos poètics, escrits filosòfics i les cartes al poder literari. En el primer volum de Lizania. Aventura poeticia y libertaria (2001-2013). Mi mundo no es de este reino, hi ha l'interessant escrit poeticofilosòfic, ¡Hola compañeros: Manifiesto Anarquista, on el poeta comença dient: “¡Hola compañeros! Y digo compañeros porque soy comunista. Y qué es el comunismo. El comunismo es el máximo ideal humano de plenitud. Y en que consiste esa plenitud. En verse compañeros todos los seres humanos (con nuestras luces y nuestras sombras...)” Lizano clama per eradicar del món les estructures del sistema actual supeditades a la idea de dominants-dominats que impedeix que l'Acràcia es realitzi a través d'un sistema assembleari amb la creació de comunitats humanes coordinades sense cap lluita de domini sinó a partir de l'alliberament de la ment i els sentiments. Lizano proposa el comunisme autèntic basat en la fusió del sentit poètic amb l'humanisme llibertari. L'aventura poètica de Jesús Lizano va començar amb el crit dels descobridors del nou món: He descubierto tierra, que ha continuat al llarg dels anys i de la seva obra poètica proclamant aquesta visió utòpica transformada definitivament en Lizania, és a dir l'Acràcia on tots serem companys. Segueix amb la publicació de Cartas abiertas al poder literario, en què recull les quinze cartes que el poeta va enviar a diferents crítics i personalitats denunciant el boicot que ha rebut la seva obra poètica. El primer volum conté els reculls poètics: Camino de imperfección i Lizanote de la Mancha. Aquí trobem prou coneguts de Jesús Lizano com ara Lizano de Berceo, Balada del soldado conocido, Soledad, El orden, La muerte de Don Quijote, Los okupas poéticos, Florecillas, Lizanitos i Lizanote en la Mancha.
El segon volum d'aquesta nova Lizania comença amb l'escrit filosòfic, que podríem considerar una poètica, Camino de la comprensión, en què el poeta desenvolupa amb profunditat el seu pensament racional i utòpic: “Camino de perfección es uno de los títulos más definidores de lo que significa la lucha por el poder, una de las claves para explicar por qué estamos divididos en dominantes y dominados, el por qué de esas enfermedades de nuestra diosa Razón, el racionalismo y el irracionalismo. El raciocinismo originario de la prepotencia del dominio y el irracionalismo de la sumisión...” Aquest segon volum aporta els poemaris El mar i Lizanote de la Acracia o la conquista de la inocencia. Aquí trobem els poemes més coneguts i populars del poeta i gran comunicador que és Jesús Lizano: Mamíferos, Canción de Popocatepelt, A la mierda, Lamento ácrata, Las personas curvas, El prisionero del tiempo, ¡En el Coven Garden!, Poemo, La Columna poètica, La conquista de la inocencia, Caballitos, El Lizanismo, El ajedrez poético, etc. El llibre s'acaba amb la publicació de tres articles que formen l'epíleg i, finalment, el poeta s'acomiada del seus lectors amb un sonor adéu: “Des de la libertad, desde la poesía, desde la comprensión, desde la soledad... un gran abrazo a todos”. Una obra realment impressionant tant en el sentit poètic com en el filosòfic que representa el llegat del poeta Jesús Lizano a tots aquells mamífers que han oblidat la seva condició de mamífers i es creuen que són diputats, reis, coronels, demòcrates, comunistes, marquesos, camperols, benedictins, musulmans, empresaris, cosmonautes, caixers, italians, anglesos, catalans: “¿Catalanes? / Yo veo mamíferos”.
La soledat, la llibertat i la presó
Malgrat que el seu estat físic s'ha deteriorat durant els últims mesos, Jesús Lizano ha aconseguit reunir forces per aplegar gran part de la seva producció del nou segle, així com algunes antologies de la seva obra, en dos volums, que són un testament i un comiat després d'haver abandonat els recitals poètics, on va ser segurament el més potent i divertit poeta del nostre panorama. Ara que cada dia es convoquen tres o quatre recitals, l'absència de Lizano sap greu sobretot pels joves que s'incorporen. La publicació de la nova Lizania pot servir per recuperar-lo, ni que sigui a través dels textos, que són, en definitiva, el fonamental, independentment dels seus recursos teatrals, la qualitat filosòfica i popular de la seva obra i la veu greu, amb què indefectiblement sempre llegirem els seus versos. De marginat a mite, Lizano va saber incorporar-se a les restes de la contracultura a finals dels anys setanta, i entre àcrates i poetes desesperats va provocar el fenomen d'esdevenir un personatge estimat per grans sectors. Els seus recitals omplien els teatres i les seves intervencions a la televisió i als mitjans van ser memorables. A alguns ens agradaria que Lizano sortís del seu cau, ni que fos un parell d'hores, per presentar el seu llibre. No ens resignem a considerar-lo part del passat.