Atractiva comèdia, tot i el llast del text

E ls Pirates Teatre han estrenat una ambiciosa Nit de reis en el Festival Shakespeare, a la Biblioteca de Catalunya. La versió d'Adrià Aubert té tot el joc i l'equívoc imprescindible. A més, la companyia introdueix cançons interpretades en directe i acompanyades de violí, clarinet, contrabaix, guitarra, piano... que són una veritable delícia. Malgrat que la peça sigui llarga, no molesta ni una sola partitura. El que sí que carrega és una trama que hauria d'agilitzar l'embolic pel bé del ritme. Perquè avui ja no cal indicar tant a l'espectador quin és el motiu de l'enrenou, i la insistència de l'equívoc acaba resultant contraproduent.

La companyia (onze actors, insòlit en aquests temps de crisi!) es mou bé per l'espai i defensa amb l'acidesa entonada cada personatge. Sens dubte, destaca Viola (Queralt Casasayas), la noia que es fa passar per noi en arribar accidentalment a les platges d'una illa enemiga i que viu un veritable trauma entre la persona que ella/ell estima i la persona que se l'estima a ella/ell. Com tot bon Shakespeare, la lucidesa del bufó (Laura Aubert) proporciona els millors moments de l'escena. Aubert, en excedència de la Kompanyia del Lliure, fa bons els auguris de la seva capacitat còmica, portant el bufó del joc foll i desinhibit a l'excel·lent oratòria. És una clown en potència. El nas de pallasso és el que dóna més llibertat a Laura Aubert, que sap tocar cada una de les cordes de la comicitat i és el veritable motor d'aquesta posada en escena. També Shakespeare garanteix altres personatges dels quals poder riure's, com l'ase dels cops, l'Andreu (Ricard Farré), etern pretendent borratxo, o Malvolio (Arnau Puig), estúpid fins a la medul·la.

La pega de l'obra és que l'embolic d'aquests dos germans –l'un pensa que és mort l'altre i proven de sobreviure en terres enemigues – acaba sent un pèl feixuc. Potser fa 400 anys era necessari donar moltes claus, i insistir-hi perquè l'espectador entengués bé la confusió, però ara es faria adequada una retallada en el nus i en el desenllaç que permeti guanyar velocitat a la broma. A la Biblioteca de Catalunya, Els Pirates Teatre han pogut aprofitar un espai que deu ser deu vegades més gran que el que gestionen des de fa poc menys d'un any: el Círcol Maldà. A la biblioteca hi caben molts més espectadors (sobretot en el format actual de Traduccions-Translations) i també un escenari que permet grans gambades, amb múltiples entrades i sortides, que hauran de reordenar quan facin temporada al Maldà aquest Nadal. Seria una bona ocasió també per aplicar el bisturí i reduir la durada. Bon viatge i que la lucidesa i l'amor segueixin vencent els individus buits de cor i plens d'orgull!