La Fontaine, el carboner i el Rei

El poeta i narrador francès Jean de La Fontaine en una de les seves faules conta que un dia el Rei (amb majúscula) de França, anant de cacera, es va perdre pels esplèndids boscos de Fontainebleau (aquell indret de geografia natural on va sorgir l'autèntic sentit modern del paisatge: uns colors disposats segons l'ordre i matís establert per la natura).

El Rei anava perdut i de sobte es va trobar amb un llenyataire carboner i li va preguntar on es trobava. El bon home, que anava vestit amb camisola, calces i al cap un casquet amb una ploma d'au, li va donar les explicacions per sortir-se'n d'aquell laberint vegetal.

Tanmateix, encuriosit pel personatge, el llenyataire va manifestar-li que li agradaria saludar el Rei. El personatge li va dir: demà al migdia trobeu-vos vós a la clariana que hi ha prop d'un indret precís (que ambdós identificaren) i veureu que hi ha molta gent embarretada. De sobte tothom es llevarà el capell menys un personatge que acabarà d'arribar: aquell és el Rei.

L'endemà el llenyataire s'encaminà vers el lloc senyalat. Estava curull de gent engalanada i a cavall. Passats uns moments tothom es llevà el capell menys el que acabava d'arribar. Aleshores aquell nouvingut s'adreçà al carboner i li digué: “Veieu ara qui és el Rei?” El llenyataire observà amb atenció l'escena i respongué: “Pel que veig, o sou vós o sóc jo; som els dos únics que anem cofats.”

Corol·lari: per raó i per dret cadascú es el Rei a casa seva, sempre que hi hagi qui respecti l'altre o s'hi mostri submís.