cultura

El nou manament

Demà arriba als cinemes la pel·lícula dirigida per Ridley Scott ‘Exodus: dioses y reyes', recreació en format de superproducció digital de la història de Moisès

“El cinema bíblic cau massa sovint en la grandiositat”, opina el teòleg Xavier Morlans

“Figu­res com Moisès són de referència tant per al juda­isme com per al cris­ti­a­nisme i l'islam; es parla de Moisès com del pare de les tres reli­gi­ons”, explica Peio Sánchez, pro­fes­sor de la Facul­tat de Teo­lo­gia de Cata­lu­nya i estudiós de les rela­ci­ons entre aquesta dis­ci­plina i el cinema. La història del príncep egipci que en rea­li­tat té sang hebrea i lidera l'alli­be­ra­ment dels esclaus jueus ha atret com un imant, des de fa gai­rebé un segle, els estu­dis de Hollywood, tra­di­ci­o­nal­ment con­tro­lats per mul­ti­mi­li­o­na­ris jueus de la costa est dels EUA.

La digi­ta­lit­zació del cinema i la per­fecció tècnica dels efec­tes espe­ci­als ha afa­vo­rit una revi­fa­lla de gèneres com el cinema mitològic, històric i bíblic, i demà n'arriba un altre exem­ple a les pan­ta­lles de mig món: Exo­dus: dio­ses y reyes. Una super­pro­ducció que ha cos­tat 114 mili­ons d'euros, diri­gida per un cine­asta de pres­tigi, Rid­ley Scott, que ha sig­nat epo­pe­ies de la dimensió de Gla­di­a­tor, El reino de los cie­los i Robin Hood.

“Segons el tronc cen­tral de la tra­dició jueva, la sor­tida d'Egipte és un fet cons­ti­tu­tiu de la religió jueva”, explica Xavier Mor­lans, també pro­fes­sor de la Facul­tat de Teo­lo­gia de Cata­lu­nya, que parla en ter­mes gene­rals sobre el cinema bíblic, no ha pogut veure encara Exo­dus. Peio Sánchez, que tam­poc l'ha vist encara, s'expressa en ter­mes simi­lars: “L'Èxode és el relat de la cons­ti­tució de la iden­ti­tat d'un poble. Ha estat el poble ele­git per Déu, que l'alli­bera de l'opressió, l'acom­pa­nya i li fa una pro­mesa: que serà pos­si­ble que tota la huma­ni­tat sigui un poble.”

La pel·lícula de Rid­ley Scott té un argu­ment simi­lar al relat bíblic. “Moisès és algú que, sent de raça hebrea, ha estat edu­cat a la cort del faraó –explica Xavier Mor­lans–, i té una relació de fami­li­a­ri­tat amb el que serà el suc­ces­sor del faraó. Però pren consciència de la seva con­dició hebrea i vol alli­be­rar el poble esclau.”

Massa fidel a la lle­tra

El pro­blema, segons el teòleg, és que no es pot ser fidel a la lle­tra: “La Bíblia és un text antic, que es va trans­me­tre durant segles per tra­dició oral, i no es posa per escrit fins al segle VI abans de Crist, 600 anys després dels fets [de l'Èxode]. Com tot text antic, s'ha d'inter­pre­tar, no es pot lle­gir al peu de la lle­tra. Ales­ho­res, la repro­ducció cine­ma­togràfica de la Bíblia és un mal ser­vei a la trans­missió de la fe adulta, faci­lita una fe infan­til, quan es tracta d'un text molt ric que s'ha de saber inter­pre­tar.”

En la línia de Gla­di­a­tor, Rid­ley Scott ha bus­cat apro­fun­dir en el per­so­natge cen­tral i dotar-lo d'una certa com­ple­xi­tat i pro­fun­di­tat dramàtica. Chris­tian Bale, el Bat­man tor­tu­rat de Nolan, és una bona elecció en aquest sen­tit. Però en la segona mei­tat de la pel·lícula, quan es des­fer­men les set pla­gues bíbli­ques, la pel·lícula cau en el que per Xavier Mor­lans és el prin­ci­pal defecte del gènere: “El cinema bíblic cau massa sovint en la gran­di­o­si­tat, en un super-natu­ra­lisme que no és fidel a l'essència de la nos­tra fe i al que rela­ten els tex­tos.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.