En el gest petit, la trobada comuna

María Muñoz (Mal Pelo)i Raf­fa­e­lla Gior­dano (Sosta Pal­mizi) tenien una vida artística paral·lela. Se seguien però no es conei­xien. Fins que Alain Four­neau va pro­pi­ciar que cons­truïssin una peça con­junta. Si la pri­mera es carac­te­ritza per un movi­ment enèrgic, l'altra té un aire més espi­ri­tual, més esti­lit­zat. Es van atre­vir a pro­var aquest incon­tro. Han tro­bat, ara, aquell mínim comú deno­mi­na­dor: l'amor pel movi­ment de qua­li­tat, per coin­ci­dir com a dones artis­tes en el cir­cuit sin­gu­lar i un gran interès pel gest deli­cat: en el gest petit hi ha la tro­bada comuna. L'obra es pot veure a l'Ate­neu de Celrà aquesta tarda (18 h) en un cap de set­mana dedi­cat a la dansa del Tem­po­rada Alta.

L'espec­ta­cle per­met una certa nar­ra­ti­vi­tat gràcies als talls de veu de refle­xi­ons de les dues balla­ri­nes, en italià i cas­tellà, sobre aquesta aven­tura. Va ser el punt de par­tida del tre­ball. Cada una s'atan­sava a l'altra per un camí estret del bosc i ana­ven evo­cant les refle­xi­ons ins­pi­ra­des en aquell precís ins­tant. Als comen­ta­ris que han ideat com ballar s'hi han anat sumant altres sons de molt diversa tex­tura que llança Pep Ramis per forçar una certa impro­vi­sació. Això aporta una “fra­gi­li­tat que dóna molta força” a la sessió. Per això, miren de no fer massa fun­ci­ons segui­des per no tren­car aquesta espon­taneïtat. El seu punt de tro­bada apa­reix en el con­trast del món eteri, espi­ri­tual, amb l'atlètic, amb una forta expres­si­vi­tat. Un cop tot s'ha des­til·lat i s'ha dei­xat repo­sar, el punt en comú és un movi­ment molt essen­cial, “és una vivència que es va cre­ant” i en què el públic intervé fent seu el recor­re­gut vital d'aquesta tro­bada d'artis­tes, apa­rent­ment forçada.