Oda a un seient incòmode

Heus aquí un exgerent i extresorer del PP, Luís Bárcenas, que va haver de conformar-se en un seient incòmode. Va ser una cadira que va demanar ell mateix quan feia tres setmanes que era a la presó, a Soto del Real. Va sortir-ne per corregir la declaració amb el jutge Ruz a l'Audiencia Nacional. El juliol del 2013 va decidir aixecar la manta (o pretendre-ho) validant els papers publicats per El País com a caixa B del carrer Génova, 13 i identificant cada una de les sigles que servien per fer recompte d'ingressos i pagaments, fora de la comptabilitat oficial. Així mateix, es presenta un genial Pedro Casablanc que posa veu al que va declarar el polèmic personatge polític. A l'altra punta, Ruz (Manolo Solo), sol·lícit. La distància obliga el públic a fer el joc de coll d'un partit de tennis, o quedar-se fix mirant la grada del davant o la reacció del més proper. Senzill i eficaç.

Sí, en la prepotència i després d'haver digerit la sorpresa que se li havia acabat la impunitat còmplice amb l'esfera més alta política, decideix anar dient tot el que pot, amb claredat però amb una veu nasal d'escoltar-se molt i fer-se el líder del cas que, de fet, dur el seu nom: Cas Bárcenas. L'encert de la interpretació és que el defensa com un home desarmat, sense caricatures. Als riures d'incredulitat del públic, respon amb una mirada entre agressiva i incomprensiva. Se sent animal del zoo sense pretendre-ho. De la impunitat del seu despatx amb butaques amb rodes, ha passat al circ mediàtic. Jordi Casanovas ha fet el treball de neteja construint un text a partir de la declaració i sent rigorós en la transcripció (tot i els talls). Des de les ITV a Mercadona, José Luís Moreno el ventrilocuo, així com María Dolores de Cospedal i Mariano Rajoy. Tots passen per la picota. Ruz apunta i desgrana punt per punt, gra per gra, tot el pus. Els absessos, com les cadires, són incòmodes. Bárcenas es reincorpora estirant la ratlla dels pantalons i la jaqueta. Brillant.