Aspirant a fer de Quixot

En el seu segon llargmetratge, el cineasta uruguaià Álvaro Brechner decideix explicar la història d'una paranoia. El protagonista de Mr. Kaplan és un vell jueu de 76 anys al qual la seva família no para de donar-li consells. Un dia s'adona que al llarg de la seva vida no ha fet res de positiu i decideix dur a terme una singular aventura. Amb l'ajuda d'un peculiar policia intentarà capturar un presumpte nazi que, segons ells, és l'encarregat d'un restaurant d'un indret a la costa.

Brechner no fa més que articular una aventura de caràcter quixotesc. Un vell decideix convertir la seva follia en el camí per dur a terme una missió de caràcter diví, mentre la seva conducta no fa més que estavellar-se contra la realitat. Els temps en què els nazis vivien còmodament en algun lloc d'Amèrica llatina han quedat enrere, com també hi ha quedat tota hipotètica aposta pel sentit de l'aventura vital. La comèdia d'Álvaro Brechner vol anar a mig camí entre un thriller que neix condemnat a caure en allò ridícul i una faula moral sobre la vellesa i sobre la recerca infructuosa d'un lloc al món. En alguns moments la faula té els seus punts brillants i el tractament irònic de les situacions li dóna una certa força, però al costat de la paràbola hi ha les situacions de caràcter costumista, els moments patètics en què el pobre vell es veu atrapat per una situació marcada per les sortides ridícules. Tot plegat acaba donant peu a una pel·lícula divertida, ben interpretada, que es queda curta amb les seves suposades pretensions.